Urbanisme aprova el conveni urbanístic pel Tarrús però tem que creï precedent

GIRONA | J. SÁEZ/DDG
La Comissió d'Urbanisme dels Serveis Territorials de Girona va signar ahir el punt i final entorn a la polèmica que envoltava el xalet Tarrús. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va explicar que han donat per bo el conveni urbanístic que havien signat l'Ajuntament de Girona i els propietaris de l'immoble. No obstant, tot i que va abstenir-se d'entrar a valorar la sentència judicial que condemnava el consistori, va apuntar que tem que aquest tipus de sentència pugui establir precedent i que molts ajuntaments catalans es puguin veure involucrats en un procés similar.
De fet, la sentència que condemnava l'Ajuntament de Girona a pagar 2,3 milions d'euros per haver catalogat l'immoble l'any 1995 i impedir-los edificar no és la primera de Catalunya. Solà va explicar ahir que l'Ajuntament de Sabadell també havia hagut d'afrontar una sentència similar fa anys. Per tant, la de Girona seria la segona sentència a Catalunya en circumstàncies similars.

Les negociacions finals
L'Ajuntament, en un intent d'esquivar la sentència, va aprovar uns acords urbanístics que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar durant el mes de maig passat. Un mes després, però, el cas va fer un nou pas endavant i es va conseguir desencallar definitivament la sentència del xalet Tarrús. El consistori, via l'alcaldessa, Anna Pagans, i els propietaris de l'edificació van arribar a un acord que permetia reduir a la meitat la indeminització econòmica que havia de pagar l'Ajuntament. El consistori es comprometia a abonar 1.142.401, 035 euros en concepte d'indemnització a més de 116.509,26 euros pels interessos de demora. Mentre que la sentència del TSJC els obligava a pagar el doble. No obstant, també computava com a indeminització la possibilitat de construir a l'entorn del xalet. L'Ajuntament donava un sostre edificable de 568 metres quadrats en un edifici de planta baixa i tres plantes. En la proposta anterior, l'Ajuntament havia plantejat un edifici de set plantes a canvi de no pagar res. El jutjat, però, li havia denegat aquesta possibilitat.
Faltava només que la Comissió d'Urbanisme donés el seu vistiplau per arribar al final d'una polèmica ja històrica. Solà advertia però que " s'ha de tenir en compte, quan es protegeix, que no es desprotegeixi els propietaris de la patrimonialització". L'acord en la modificació del Pla General i laprovació del Pla Especial posaven ahir al vespre el punt i final.