Fira de Girona ha iniciat el canvi de rumb del seu principal vaixell, la Fira de Mostres. L'objectiu és adaptar-lo a la nova realitat que requereix un món més globalitzat, on les ofertes i les demandes es poden copsar sense moure's de casa pitjant els botons que marquen Internet, i on el rendiment econòmic està per sobre de tot, més que la mateixa imatge de les empreses.
El cop de timó es basa en un pla que ha de culminar d'aquí a cinc anys, on tal com ha indicat la directora de Fira de Girona, Anna Albar, s'apostarà per la sectorització, agrupant els estands segons la seva activitat, i s'hi afegiran accions per dotar la Fira de Mostres de diferents valors afegits. No és que el buc hagi xocat amb un iceberg, però el canvi de direcció es considera necessari per tal que la Fira de Mostres torni a ser un aparador necessari per a les empreses. On no ser-hi pràcticament sigui no existir. O anar a la deriva.
Els dos darrers anys, la Fira ha perdut expositors, en gran part perquè la crisi econòmica ha fet estrènyer el cinturó a les empreses i moltes, algunes d'històriques, han decidit enguany no estar a la mostra. Molts visitants han sortit decebuts pel contingut que hi han trobat, en ocasions molt pobre i molt institucional. Com si la Fira estigués a punt de tocar fons. Potser un xic exagerats, però que convida els òrgans directors de la mostra a buscar com enfocar el far cap a un port segur i exitós.
Divisió en cinc sectors
L'aposta per no perdre prestigi de la direcció és que la Fira de Mostres és la divisió en cinc grans sectors econòmics dels expostitors: un que engloba l'àmbit de les reformes, les rehabilitacions, les piscines i la decoració en general. Un altre de serveis i assegurances. Un tercer de productes i alimentació del territori, l'històrica maquinària industrial (un sector que no es vol perdre i que va ser una de les llavors del certamen), i un cinquè que, de moment, és l'outlet immobiliari. Enguany s'han afegit accions que es consideren de valor afegit: la xerrada del reconegut economista Xavier Sala i Martín, i degustacions, xous i tallers a la zona alimentària. Aquestes activitats han portat gent que, potser, no hauria vingut a la mostra. Les activitats paral·leles es volen reforçar, i s'està pensant a crear cicles de conferències de qualitat per sectors. L'alcaldessa de Girona i presidenta del Patronat de la Fira, Anna Pagans, avala l'inici d'aquesta nova etapa. També el president de la Cambra de Comerç de Girona i president del comitè executiu de la Fira, Domènec Espadalé.
De moment, el primer any ha servit per començar a veure cap a quina direcció rema la Fira. Els primers símptomes són positius. Alguns dels expositors d'alguns dels sectors han mostrat la seva satisfacció pel nou format. En general ha agradat l'espai de l'alimentació, segons Albar. Les immobiliàries presents a l'outlet han d'acabar de lligar algunes operacions iniciades al certamen, però en general, a parer de Domènec Espadalé, hi ha bones expectatives. I al sector dels complements, la rehabilitació i la decoració, ja hi ha almenys quatre responsables d'estands que s'han interessat per reservar espai per a la Fira de Mostres de l'any vinent, apunta l'alcaldessa. El dubte és si aquesta aposta serà suficient per mantenir el certamen com un dels referents de les fires multisectorials catalanes.
Les fires unisectorials
Els darrers anys han aparegut mostres sectorials especialitzades, arreu del territori, però també impulsades per la mateixa Fira. Això, però, no ha representat un entrebanc per a la mostra multisectorial gironina, tot i que algunes empreses poden haver deixat d'anar al certamen per centrar-se en una mostra unisectorial que sap què oferir exactament a un públic, que clarament sap què hi trobarà. Els agent econòmics, al contrari, ho veuen complementari. L'alcaldessa, però també Albar, Espadalé, i per exemple el president de Pimec Comerç a Girona, Josep Massegur, assenyalen que els perfils dels visitants són diferents. A la mostra especialitzada hi van més professionals, mentre que al certamen és obert al públic en general. De fet, hi ha la percepció que un visitant en una mostra concreta pot ser expositor a la Fira de Mostres.
Externalització
Alguns experts indiquen que una possible garantia d'èxit futur podria recaure en l'externalització de la Fira. Però la reacció és contundent. La directora de la Fira recorda que "suposaria un perill, perquè podrien acabar enduent-se-la a un altre indret". El president de la Cambra, tot i que admet que tot es pot debatre, postil·la que "ara per ara, ni ens ho plantegem". El representant de Pimec Comerç recorda que "tot el que es cou a casa surt més bé", tot i que remarca que cert assessorament extern, entès com a entitat que dóna consells, "no sobraria pas".
La possibilitat que aquesta gran mostra es fes en un altre indret no passa pel cap. L'enclavament no és l'idoni, per les dificultats d'accés en vehicle i pel poc aparcament a la zona, però es recorda que, en realitat, cap a prop de la majoria de Girona i dels qui, des d'altres ciutats, s'apropin a la capital i estacionin en quasi qualsevol punt del municipi.
Finalment, altres veus més crítiques indiquen que s'ha començat a remar en una altra direcció amb uns anys de retard i que caldrà un esforç suplementari per arribar a bon port. Potser calen unes veles més grosses que ajudin el capità en un vaixell amb molt pes i poca tripulació.
Tapi Carreras
