les voreres

JORDI VILAMITJANA Les voreres han experimentat una important transformació conceptual i real en els darrers anys. Les voreres de la nostra infància eren estretes, eren camins de vianants més o menys estalvis dels perills de la calçada, en les quals només es podia practicar la fila índia. Per això mateix era important circular pel costat correcte: "Damunt les voreres, per la dreta". L'estretor obligava a normes d'urbanitat complementàries: "S'ha de baixar de la vorera davant d'un vell, un cotxet, una persona impedida, una dona embarassada...".
Tot i la urbanitat i les normes de paper, la intrusió i immediata prepotència dels vehicles de quatre rodes a les vies públiques de Girona va acabar dinamitant les rutes dels vianants per les voreres: cotxes enfilats, furgonetes al mig del pas, motos aparcades... Ho recorden, no? Així hauríem seguit per a tot la vida, si no haguessin passat dues coses: l'arribada de la democràcia i l'aparadorisme.
Quan la gent va poder expressar el que pensava, va començar a demandar als seus governants una ordenació de les vies urbanes. Tot plegat ha desembocat en l'urbanisme modern que estableix i determina clarament els espais. Tanmateix, el fet més important en la transformació de les voreres dels carrers s'ha de buscar en el comerç. El comerç de la ciutat ha anat evolucionant cap a l'aparadorisme, amb una oferta lluminosa i visual que acompanya i entreté els vianants. Les "normes d'urbanitat i circulació" han anat quedant obsoletes perquè la gent ja no "circula" per les voreres, sinó que s'hi passeja i mira aparadors d'una i altra banda del carrer. Així les coses, s'ha anat fent evident fa unes poques dècades la necessitat d'ampliar l'espai dels vianants. Les voreres han anat creixent i creixent.
Enmig d'aquest panorama, comú a totes les ciutats modernes d'Europa, Girona hi aporta una particularitat que és una vergonya incomprensible: la incapacitat per fer una vorera o una plaça de vianants en condicions. No hi ha cap vorera sense bonys, ni desnivells. Passin per la plaça Salvador Espriu un dia de pluja, transitin per la nova vorera de Pompeu Fabra i Joan Maragall; passin pel carrer de Santa Eugènia... Les voreres de Girona no tenen ni un problema conceptual ni pràctic (hi són i la gent les usa); tenen un problema comú a tota la ciutat: qui controla les obres?