pocs bolets i massa boletaire descontrolat

L'articulista reflexiona arran del debat que s'obre entorn de la cura del bosc cada cop que comença la temporada de bolets

ÀNGEL GUIRADO I SERRAT o hi ha bolets. La pluja de fa quasi un mes encara ha de donar el seu fruit sempre que no faci massa fred o tramuntana. El que és trobar caçadors de bolets a pertot, a causa en part dels programes de televisió, segueix essent una activitat d'altres zones de Catalunya, no pas de les del Gironès. Els seus preus estan pels núvols malgrat que és un producte de la terra. Els pagesos sovint no volen dir d'on vénen aquells cistells curulls d'un producte que no té el seu gust característic. Però què passa amb un producte natural que creix al bosc?
Quan es comet la barbaritat de malmetre el sotabosc a la cerca dels bolets hom pensa que això s'ha convertit en una activitat en la qual alguns hi guanyen alguns calerons i en d'altres només és un divertiment. Qui coneix el bosc o qui té una activitat econòmica derivada de la natura sempre ha procurat la seva protecció. Però no sempre és així. S'ha parlat d'un control d'accés al bosc, del carnet del boletaire, de limitar determinades zones sense resultat. Potser la temporada és tan curta que no paga la pena fer tant de remenament. Els pescadors i caçadors ja han passat per aquest procés i bé que acaba essent acceptat. Els propietaris dels boscos alguna cosa hi han de dir, no? La major part dels boscos coneguts pertanyen a una masia i, en bona lògica, al producte que s'hi fa deu tenir-hi dret exclusiu el seu propietari, raó per la qual no seria forassenyat que el boletaire hagués de pagar algun cànon per l'ús d'una propietat privada.
Seria un debat inacabable discutir si el bosc és de tots. Té propietat, segur. De bolets n'hi ha, pocs, i de boletaires, alguns sense escrúpols. Confonen la finca dels altres com si fos la seva. Alguns polítics, igual que aquests boletaires, creuen que tot el bosc és seu i el producte també. Malmeten el sotabosc i arrosseguen tot el que hi ha. I els propietaris, que en som la majoria, veiem que el producte va a menys. Hem fet com aquells pagesos que, essent la propietat tan gran, ens impedeix seguir els passos d'aquell que en fa un mal ús en benefici propi. En època de tardor i aprofitant la conjuntura hauríem de repartir més d'un bolet i unes quantes castanyes a alguns. Pel bé de tots, eh?