GIRONA | TAPI CARRERAS
L'Ajuntament de Girona és el primer que dóna suport a una organització d'una consulta popular independentista després que ahir els vots favorables d'ERC, CiU i ICV-EUiA votessin a favor d'un moció que Esquerra va portar al ple i que impulsa la comissió Girona Decideix. Els plens de Lleida i Tarragona van tombar una moció en aquest sentit, mentre que a Barcelona no s'ha presentat la proposta. A partir d'ara, caldrà trobar una data i prou locals on poder permetre votar a tots els gironins que ho desitgin a la pregunta: "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social dins una Unió Europea dels Pobles?".
Mitja hora abans del ple, una cinquantena d'independentistes, on hi havia els regidors republicans, van aplegar-se a la plaça del Vi per donar suport a la moció que s'havia de debatre al ple. Quedava clar que ERC i CiU hi votarien a favor i que ICV-EUiA donaria llibertat de vot als seus regidors, i que probablement hi votarien a favor. Això ja donava la majoria i és el que va succeir. També era evident el vot en contra del PP, representat només per Jean Marie Castel en solitari perquè la seva portaveu, Concepció Veray, estava malalta. Els socialistes es van abstenir.
Joan Pluma, el portaveu del grup municipal del PSC, que ostenta l'alcaldia, va indicar que el seu grup municipal no volia posicionar-se en contra d'iniciatives que promouen les entitats però va lamentar que, en aquest cas, "s'hagi polititzat la societat civil". Pluma va defensar el marc estatutari i el Parlament de Catalunya com a eix de la política catalana i va argumentar que els moviments de "baix a dalt necessiten bases més àmplies" i "menys partidistes", en referència que només tres entitats formen la comissió.
"Tenen por del resultat"
La portaveu d'ERC, Cristina Alsina, havia demanat el vot afirmatiu recordant que fa 350 anys l'estatus d'Estat de Catalunya "va ser arrabassat per les armes" i que des d'aleshores ha demanat recuperar l'estatus. Va afirmar que "el centralisme" espanyol no permet avançar als catalans i "genera ofec als ciutadans i a les empreses". Va assenyalar que la independència permetria "prosperar" i ser "més competitius i cohesionats". A més a més, va dir que "el que molesta no és la consulta, és el resultat". I va recordar el finat regidor Francesc Ferrer, que va declarar un dia que "la llibertat no s'ha de demanar ni pidolar, sinó exercir". Fins i tot va esmentar un discurs del president de la Generalitat, José Montilla, del 2007: "Catalunya serà el que vulgui ser".
El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va mostrar el seu respecpel dret i la legitimitat de preguntar l'opinió als gironins sobre quin futur voldrien i va valorar que la consulta "és una proposta de mobilització i particiació que afavoreix els valors democràtics i "convida a la paraula i a l'argumentació".
Els ecosocialistes tenien llibertat de vot i tots tres van donar suport a la consulta. El seu portaveu, Joan Olóriz, va dir que "a cap poble se li pot negar el dret a l'autodeterminació" i va recordar que la proposta naixia d'entitats amb ganes "d'implicar la societat gironina i que el poble pugui manifestar la seva opinió".
Castel (PP) va apel·lar a la Constitució en exposar el seu vot en contra i va recordar que "hi ha gent omplint les llistes d'atur que necessita que els polítics treballin per les persones" i que amb actuacions com aquesta moció es perdia crebilititat en la política. "Ningú els hi treurà el dret, però hi ha altres problemes", va argumentar. També va criticar l'abandonament del centrisme de CiU i el seu pas a l'independentisme.
