QUIM CURBET
En un passat remot, quan encara no existien ni els mòbils de segona generació, el dia de la mala sort solia caure en dimarts i tretze. Els àugurs asseguraven que durant aquelles 24 fatídiques hores podia succeir qualsevol cosa. No et podies casar, ni embarcar, ni fer cap activitat de risc, com a molt sorties al carrer i miraves cap al cel amb una certa recança, no fos cas que precisament aquell dia et caigués a sobre la ferralla d'un satèl·lit soviètic i et xafés la barretina.
Amb l'arribada de les noves tecnologies, i probablement per constatar que el món malgrat tot avança, es va passar del dimarts al divendres. La googlelització universal ens ha portat fins i tot a avançar la data de les nostres supersticions. Però no en teníem prou, amb aquest canvi, sinó que a més, encara ho havíem de fer tot una mica més tenebrós i exagerat. Divendres 13 té ressonàncies de pel·lícula gore, de sang i fetge, i quin dia millor que aquest per presentar tota mena de productes adients al tema.
Aquesta vegada ens arriba amb un missatge cinematogràfic a través del qual se'ns adverteix que el món té data de caducitat l'any 2012. Com sempre arriba la fi del món i suposo que, com sempre, no serà el cas. Hem vist catàstrofes de tota mena, marcians bavejants, cataclismes universals, epidèmies esborronadores. Ens han vaticinat tantes desgràcies que quan després no succeeixen en comptes d'alegrar-nos ens vénen ganes de queixar-nos al defensor del consumidor.
Però el més estrany de tot plegat és que encara ens imaginem aquestes coses mirant cap al futur. La fi del món ja ha succeït i no només una vegada, sinó moltes. Les grans epidèmies de l'edat mitjana i, sense anar més lluny, les dues guerres mundials del segle passat van significar la fi del món per a molta gent, gent que va morir però que també va veure com moria tothom al seu voltant. Per a ells va ser la fi del món i a nosaltres només ens queda constatar que hi ha altres mons, però que tots estan en aquest i que, sigui dimarts o sigui divendres, l'endemà tot continuarà girant amb nosaltres o sense.
