ei, ximenis!

JORDI VILAMITJANA El cadàver d'Eiximenis, el fundador del col·legi públic ubicat al barri del Mercadal, el promotor del patronat diputo-científico-gironí, el motiu principal del carrer sense voreres que va d'Ave Maria a Mare-de-Déu-quin-trànsit i, per descomptat, el dinamitzador de la cèlebre botiga d'instruments i orgues de la ciutat, fa aquest any 600 anys. Un enorme pastís creat pels tres germans més sòlids de la Sàbat Brothers House, armat amb 600 cristianes espelmes estalviades del dol per la pena de mort de les ONG solitari-solidàries de la ciutat, espera el sant baró difunt -tot esperit i beatitud- a les portes del Parc Científic i Tecnològic. Si el bon crestià franciscà -corpori-incorrupte o incorpori-miraclós- té per bé presentar-s'hi avui, diumenge de guardar sant Albert de la Ciència infusa, podrà bufar i rebufar espelmes -sempre d'esquenes a la Meca Barceló/Bonmatí/Pastells- i, si s'hi cansa (de bufar, no de posar-s'hi d'esquenes), podrà eixugar-se la santa gargamella amb aigua exfecal acabada de munyir de la depuradora.
-Ei, Ximenis, què tal? -Anar fent, anar fent. Girona, m'eixamora la paciència i m'eixuga les idees. Desert d'amics, de béns i de senyors, el gironí mig -i el gironí sencer, també- es barrina les neurones mentre li barrinen el subsòl amb 18 peces gegants. No pas el sòl de can Pallol, aquiescència metafísica de la gestió penosa, sinó el de Miquel de Palol. Es col·lapsa l'Ajuntament de tant d'ensopiment i els regidors cauen a trossos dels escons, mortalment avorrits. Fins i tot, els casacarlistes de la casassa del costat tenen més empenta i més virtut, que ja és dir empenta i virtut!
-Ei, Ximenis, què hem de fer? -Anar fent, anar fent. El mal i el pecat fan el món més bell sense comparació, que no seria si cap mal ni pecat no fossin permesos per Déu; (...) al bon parlar li convé que es calli de vegades, i a la bona vigília li convé que després es dormi, i a la bona salut li convé que de vegades es pateixin malalties... Abans del 2012, vindrà el 2011.