JORDI VILAMITJANA
Les eleccions per dirigir la Universitat de Girona han tingut la participació que han tingut i han tingut el resultat que han tingut, però s'han desenvolupat en un procés democràticament impecable on la Dra. Anna Maria Geli és, a tots els efectes i de manera indiscutible, la rectora dels pròxims anys.
Altra cosa és que es plantegi que la UdG fa anys que vola baix, entre consolidacions pendents, dubtes, submissions i endogàmies del món Universitari.
Els qui tenim memòria sabem que la UdG té una història llarga i difícil -de pugna contra el poder, d'afirmació permanent de voler ser- que li ha donat caràcter i que no hauria de derivar en una normalitat insípida, en una gestió més o menys enginyosa del dia a dia.
De l'entranyable Col·legi Universitari de Girona (CUG), depenent de la UAB, fins al repic de 10 minuts de les campanes de la Catedral, a les 11 menys 5 de la nit del dia 12 de desembre de 1991, per celebrar la creació de la UdG, passant per l'Estudi General, hi ha una història nodrida de noms, entitats, amics i enemics; una història en absolut quotidiana, una història farcida de lluites i complicitats. D'aquesta dialèctica, se n'han derivat grans beneficis.
Per això, la Universitat i la ciutat s'han d'incardinar molt més en el futur que no pas ara; molt més del que es desprèn de les bones voluntats de l'apartat 2.5.1 del programa de la nova rectora.
Cal acostar la Universitat a Girona i Girona a la Universitat. Físicament i espiritualment. Es pot citar un exemple d'incardinació pendent i urgent. És a punt de repoblar-se el Campus del Barri Vell amb milers d'estudiants de les Facultats de Ciències de l'Educació, Pedagogia i Psicologia i el més calent en transport és a l'aigüera. De debò que algú es pensa que la línia 7 (microbus, per a més INRI) donarà a l'abast camí de la Torre Gironella?
On aparcaran els cotxes? Pujarem estudiants amb trenet Gerió com qui va a Disneyland? Què s'espera a fer, per exemple (com fa anys va proposar el rector Nadal) una escala mecànica discreta i efectiva com hi ha a tantes ciutats? (Barcelona, posem per cas).
Amb un enginy mecànic, als caps de setmana, tot el patrimoni que s'amaga darrere costosíssimes restauracions seria còmodament descobert i admirat pels turistes i ciutadans sense necessitat de posar a prova la seva resistència cardíaca.
S'hauria de crear una comissió que a cavall de la Universitat i la ciutat tingués cura que un matrimoni feliç i fecund de fa dues dècades no camini cap a un divorci fatal de Girona i la seva Universitat.
