QUIM CURBET
Els virus són éssers diminuts que es passegen impunement una mica per tot arreu. Salten d'un cos a l'altre, muten i es reforcen. A vegades quan es veuen assetjats es reclouen, hivernen, però no acaben de desaparèixer mai del tot. Malgrat la seva talla submicroscòpica, els agents infecciosos existeixen i viuen entre nosaltres. Els agrada els ambients càlids i es mouen amb més comoditat si el cos que els acull no acaba de ser conscient de la seva perillositat.
"Virus" prové del llatí i vol dir "verí". De virus n'hi ha de moltes menes i afecten a qualsevol tipus de vida cel·lular. Cada virus té un mètode diferent d'escampar-se i pot arribar a ser letal, provocant epidèmies i pandèmies. La medecina ha desenvolupat vacunes i tractaments que, amb més o menys eficàcia, intenten pal·liar els atacs continuats contra la integritat física dels éssers humans, sobretot dels que paguem impostos o que ens paguem, a més, els serveis d'una mútua.
Però els virus més nocius són els que habiten en el cervell mateix de les persones perquè aquests no tenen una estructura genòmica concreta, simplement es desenvolupen a través dels circuits neurològics fins a convertir-se en idees. Les idees es transformen en conviccions i les conviccions acaben per sortir de la boca en forma de comentaris de bar o de grup d'amics. Amb el temps prenen forma de discurs i els grups humans els adopten fàcilment com si fossin animals de companyia manyacs.
D'aquesta mena de virus el pitjor de tots és el virus del racisme perquè és congènit i habita en el nostre cos com una mena de materialisme bàrbar, s'escampa ràpidament a través d'una mena de narcisisme col·lectiu i rancorós i troba el terreny abonat en temps de crisi, perquè es contagia fins i tot entre els que hi haurien de lluitar en contra. Contra el virus del racisme només hi podem lluitar a través del coneixement i de la raó. I el Govern, que jo sàpiga, encara no ha començat la campanya de vacunació.
