JORDI VILAMITJANA
Dimarts passat, Girona va acomiadar Feliu Matamala, un ciutadà singular, carismàtic, decidit i valent; un lluitador, un idealista, un home vingut del poble i fet poble entre el poble. Fou ferm i coherent en les seves conviccions cristianes i catalanes i s'hi mantingué fidel fins al final.
Molta gent ha corregut a qualificar aquest activista de patriota. Jo també penso que el Sr. Matamala fou un patriota, però em fa que no pels mateixos motius que la gent diu. Quan vaig entrevistar-lo fa 6 anys, ho vaig fer amb la reverència que s'ha de tenir sempre per la gent que ha viscut molts anys, moltes penúries, molta guerra i molta postguerra. Em va impressionar la història del seu pare fent de moliner de la Vall del Llémena i morint de tifus i el valor de la seva mare que, quan va quedar vídua, no va dubtar a tornar a la fàbrica Gròber a guanyar-se la vida. Em va agradar la seva decisió de posar-se a treballar molt jove a la foneria de can Tomàs Solés compaginant-ho amb els estudis. Fou un patriota per això, sí senyor, i perquè va formar una família i va plantar llavor i va tenir sis fills; perquè va fundar la llibreria les Voltes, perquè va crear Stein, perquè no res li fou regalat mai.
Tot això s'ha de dir perquè els conceptes de pàtria i de patriotisme fan que molta gent confongui l'anècdota i la categoria. Les protestes per aconseguir que els noms dels seus fills Josep, Joan, Martí i Ricard constessin en català al Registre Civil entre 1957 i 1963; la fundació (amb Jordi Cànoves, Dalmau Ximinis i Jaume Sobrequés) dels premis Prudenci Bertrana i de la delegació d'Òmnium Cultural; les clavades d'enganxines amb el conegut "En català, si us plau"; les recollides de signatures per treure la E d'Espanya del vehicle són importants, per descomptat, però no són més que les anècdotes d'una categoria: la del Sr. Matamala, fills d'obrers, pare de sis fills treballadors, llibreter, fundador de Stein, persona íntegra i entranyable, ciutadà honrat.
Sense la categoria, les gestes patriòtiques són pura anècdota. Cal ser curosos amb la paraula patriota. És més patriota un rendista amb dos cognoms nostrats i deu generacions de trepitjar terròs, l'activista que amb pintades reivindica coses al vent o el treballador immigrat que des d'una barraca s'ha llaurat un futur, treballant colze amb colze a peu d'obra per aixecar el país? No m'ho facin dir. De sobres saben que fent proclames al vent o lluint cognoms no es va enlloc. Estem necessitats de persones com el Sr. Feliu Matamala; un autèntic patriota que s'ha guanyat el dret a ser recordat.
