JOSEP CAMPMAJÓ
Els comerciants del Mercat del Lleó volem una Aula Gastronòmica al nostre mercat. Volem que l'Aula del Mercat serveixi per consolidar el paper indiscutible que Girona té com a punt de referència per al turisme gastronòmic. La gent del Mercat del Lleó ens sentim honorats que gironins que fan ciutat, com en Joan Roca i altres restauradors, s'estimin el Mercat i creguin en el seu potencial i la seva qualitat.
Però els comerciants del Mercat del Lleó no creiem amb les paraules que no volen dir res. I, si em deixeu, m'agradarà explicar-ho amb una paraula: projecte. El Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix el mot amb diferents accepcions: 1. Allò que hom pensa portar a acompliment. 2. Estudi detallat d'una obra a detallar. 4. Estudi detallat d'una obra a realitzar. 3. Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques i totes les vistes d'elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina, una instal?lació...
Diumenge passat, la regidora Alsina que, sobre l'Aula Gastronòmica, que ni la nostra Associació ni l'Associació d'Hostaleria teníem cap projecte sobre l'espai. Diccionari en mà les paraules de la senyora Alsina són... quina paraula caldria fer servir per ser precís...? Fa més de tres anys que s'estan cercant les complicitats, la manera, les ajudes administratives necessàries per avançar sobre un projecte de màxims que no servís de pedaç, i que depèn del rescat d'espais dins de l'edifici del Mercat del Lleó ocupats per serveis municipals d'assistència a la salut. Ella mateixa es va implicar en aquesta idea visitant els espais proposats, fent un tanteig de rescat de l'espai del bar, implicant-hi gent d'hostaleria... Coneixia sobradament la proposta del projecte. Però aquest projecte tenia algun inconvenient. No tenia encara plànols d'execució, no tenia encara un estudi de viabilitat econòmica i no tenia encara un pla d'usos. Per això encara estava en projecte. És a dir... exactament com el seu projecte, que no compta amb plànols d'execució, ni amb un estudi de viabilitat econòmica, tot i que sembla que el diner públic pot fer meravelles, ni amb un pla d'usos.
A la reunió del CES del 16 de novembre passat, celebrada precipitadament només 3 dies abans de la inauguració de l'aula, i on es va informar el sector turístic i comercial de la ciutat de la inauguració de l'aula, vam tornar a demanar que per escrit se'ns contestessin 4 punts que trobàvem bàsics per tal de donar suport incondicional al projecte improvisat de l'aula. I són: 1) Volíem veure un pla de viabilitat econòmica. 2) Volíem la creació d'una junta gestora compartida per decidir l'ús de l'aula, amb capacitat vinculant. 3) Volíem un blindatge comercial dins del pla d'usos. 4) Volíem una adaptació, en la mesura del possible, de les activitats de l'Aula a l'horari del mercat. Fora d'aquests quatre punts, acceptàvem que el pla d'usos definitiu s'executés passada la inauguració.
A hores d'ara l'Associació de Comerciants de la plaça del Mercat Municipal de Girona, ni cap representant de la seva junta, ha rebut cap resposta escrita per part de l'Ajuntament.
Aquest darrers dies he escoltat de tot. Els que diuen que si cal explicar les coses que no funcionen. Els que diuen que ens hem equivocat responent les preguntes de la premsa sobre aquests desacords. Els que opinen que això fa mal a la Ciutat i al Mercat. En part els dono la raó. Fa lleig que aquests draps bruts surtin a la vista de tothom. Fa lleig parlar de les coses que no van bé, de l'ús fraudulent de les paraules. Fa mal al Mercat del Lleó parlar malament de coses que passen dins i fora. En dóna una imatge extranya, quan les excel·lències de la ciutat i del Mercat van molt més enllà de les foscors dels egos personals, de les gestions inoperants d'uns i d'altres i dels desacords infantils quan el més fàcil és asseure's a parlar calmadament i amb temps sobre les coses. Per això ens n'estarem, de parlar d'altres desastres que suren pel nostre Mercat i pel teixit associatiu comercial de la ciutat. No faria ciutat explicar-ho.
I què costava donar una resposta per escrit a les peticions d'una associació de la ciutat? Sí. Per escrit. Perquè, sabeu què...? Les paraules se les emporta el vent. Però els papers, tot i que poden acabar molls, sempre es poden rellegir.
