En Pere se n'ha anat amb els primers freds de desembre, quasi de sobte, sense temps de comiats. La mort li ha arribat al cap de pocs mesos d'enterrar la seva filla, Irene, la qual havia combatut de manera molt dura durant cinc anys un càncer terrible. La brevetat en el trànsit d'aquesta vida no l'haurà compensat de cap manera del llarg patiment en la llarga agonia de la seva filla. En Pere hauria donat generosament la vida per ocupar el lloc de la seva filla.

Amb la mort d'en Pere Rodeja, en Pere de can Geli, Girona perd una gran persona, un extraordinari llibreter i un referent cultural de diverses generacions de gironins i gironines. La seva dona, els seus fills, les dependentes i els dependents de la llibreria perden, a més, un gran pare, en el sentit més noble i magnífic de la paraula. Amb la mort, sobtada, imprevista, d'en Pere, molts gironins perdem un bon amic, perdem una persona molt entranyable i estimable.

En Pere era un home culte, però encantadorament discret; socràtic en el mètode i escèptic en el fons; profundament religiós, però extraordinàriament tolerant. Entaforat en el passadís de can Geli de sol a sol durant tota la vida (fins i tot durant aquests darrers 10 anys, que de jubilat hi havia sabut trobar un motiu de viure i de saber) havia après a interpretar el món a partir de la ràdio, de la premsa, dels llibres i del saber dels clients. Era un lector incombustible i un bon conversador. Sabia escoltar i gaudia amanint cada argument amb petites anècdotes que eren la sal i el pebre del seu discurs. Era un home que s'havia fet a ell mateix, amb constància i amb tenacitat, però sobretot amb una aptitud innata i fabulosa per emmagatzemar i traginar en la memòria la ubicació de tots els llibres. La sòlida formació rebuda als Salesians i al Seminari li havien impregnat, a més, l'esperit d'un humanisme pràctic i savi.

La llibreria Geli, la més antiga de Catalunya i una de les prestigioses del país (per la quantitat i qualitat dels llibres que s'hi venen; pel fons de 200.000 exemplars que atresora; per ser un establiment imprescindible per a la majoria de gironins estudiosos i universitaris), és el que és avui gràcies al treball i a l'esforç d'en Pere Rodeja durant cinc dècades. Entre la botiga d'estampes, hòsties, rosaris i llibres eclesiàstics que regentava històricament la família Geli al carrer Argenteria i el fons bibliogràfic actual, completíssim en totes les ciències i en totes les arts, hi ha bàsicament la feina d'un home culte, intuïtiu i generós, durant gairebé tota la seva vida.

Can Geli és per a molts gironins el sancta sanctorum de la bibliofília, de la passió per tocar, fullejar, flairar i abraçar pàgines excelses de la literatura, de la ciència, de la filosofia o de la història; un locus amoenus de la il·lusió per tafanejar, per contemplar, per llegir allò que d'altres han escrit; una casa acollidora, arrecerada del brogit mundà i de la vacuïtat d'esperit que imposen la pressa i la vanitat. En aquest temple de 300 metres quadrats ha oficiat amb deliciosa i profitosa discreció aquest mestre de llibreters que ha estat en Pere. La tasca desenvolupada per en Pere Rodeja entre les quatre parets de can Geli ha estat fabulosa. Els gironins i Girona li devem molt. Hauria l'Ajuntament de prendre'n bona nota i hauria d'obrar en conseqüència.