ÀNGEL GUIRADO I SERRAT
A la UdG ja tenen rectora. Ha estat un procés típic i, per tant, esperat. Ara bé, de la postura dels estudiants en cal prendre nota, certament. Aquesta expressió està present de forma permanent en les darreres campanyes electorals del tipus que siguin. Ara han estat les universitàries a Girona, ahir van ser les autonòmiques, les estatals i les locals. El missatge que han compartit totes elles ha estat el "prendre nota" de la resposta dels ciutadans. I per no sortir del guió establert, en les darreres eleccions al rectorat de la UdG ha sorgit la necessitat de "prendre nota". En l'àmbit polític "prendre nota" és la manifestació d'una voluntat per canviar les inèrcies d'una formació política envers la societat a la qual representa. La reiteració en l'expressió significa que res ha canviat ni res preveu que això canviï. Desafecció, desinterès, distanciament, pèrdua de confiança, són totes elles la causa del desinterès per la política, els partits polítics i els seus representants. La desafecció sempre té més d'una raó. Els darrers afers de corrupció no fan més que afegir arguments als que desconfien de les institucions i dels seus polítics. Avui ningú amb la consideració d'alt càrrec està fora de la mirada sorneguera del ciutadà desinformat. Demostrar que s'està portant una política honesta i transparent costa més que abans, perquè a sobre de la gestió s'hi ha posat una lupa de molts augments. Puc afirmar que la presumpció d'honradesa s'ha acabat i que hem de trobar l'instrument per demostrar dia a dia i amb fermesa que la paraula "polític" porta implícita el sentit de defensa dels interessos dels ciutadans fins a les darreres conseqüències. Per sort tenim una àmplia majoria de polítics honrats i honestos que seran els que hauran de donar la cara en les properes eleccions autonòmiques.
Lamentablement la memòria falla de manera estrepitosa. Voluntat o ignorància, tant se val. La rapidesa de determinats partits polítics per depurar responsabilitats internes o per afavorir la seva defensa donant de baixa de la militància els presumptes acusats, n'és un exemple i un camí, no l'únic. És una decisió, coherent amb la lluita contra la corrupció, dels partits polítics afectats. Però ho podem dir de tots? Han aplicat un criteri semblant els responsables dels partits polítics afectats, per exemple, pel cas Treball i el cas Turisme? Fins i tot aquells que res han fet fins ara poden donar lliçons d'honradesa des d'un seient que encara ocupen des de fa més de vint anys?. Quina credibilitat poden tenir aquells els seus arguments dels quals per la renovació política contrasten negativament amb l'immobilisme de les seves cadires? I a punt d'encarar unes eleccions marcades per la recuperació de la confiança en els partits polítics i per la gestió transparent, no hauríem de sentir de nou aquell "prendrem nota" que ha perdut contingut al llarg dels anys. Serà el resultat calculat d'una determinada planificació política o serà el caprici d'una realitat, d'aquella que sempre va tossudament en sentit contrari a la dels interessos d'algunes formacions polítiques? I si és així, lamentablement, són els ciutadans els que des de fa temps estan "prenent nota". L'honradesa és també l'exercici de la pedagogia des dels càrrecs de representació, siguin polítics o no, electes o designats, en el dia a dia o a curt termini, però sempre des de la proximitat al ciutadà.
