ÀNGEL GUIRADO I SERRAT
Amb l'enterrament de la sardina es donen per acabats, formalment, els Carnavals i s'entra en la Quaresma. El dimecres de cendra és aquest dia que obre la porta a quaranta dies de penitencia. Abans, però, han estat dies de festa i de disbauxa que calendari en mà ja haurien d'haver acabat. Més lluny de la realitat, les festes de Carnaval són el clar exponent de la laïcitat creixent de la societat i de la desconnexió d'un bon grapat de festes religioses i paganes. Una desconnexió que es fa com ve de gust i com interessa. Les festes paganes i la religió van de bracet en economia i vacances, o així ho entenen els pobles.
Amb l'enterrament de la sardina (o deixar de costat la carn simbolitzat per l'enterrament de la carcanada del porc dit també sardina, segons una de les tradicions) s'ha clos un període de disbauxa per entrar en un altre de recolliment, de penitències i d'abstencions, almenys per quaranta dies i per a determinats col·lectius. Això és el que es percep. Carnavals arreu, carrosses i comparses, coques i menjars típics de l'època de l'any en record al passat, i un calendari que té en compte aquestes festes i totes les de l'any, sovint lligades al calendari religiós. És el que pertoca a una societat marcada fonamentalment per les arrels cristianes de les quals no ens en podem desprendre. La tradició està més marcada en determinats pobles i per a determinades activitats. Roses, Palamós, Platja d'Aro i Sant Feliu, per exemple, són municipis en què el Carnaval és un signe d'identitat. Girona ciutat, contràriament, no té tradició de Carnavals, que queden reduïts a activitats de barri per a jovent i per a les escoles. Les coques de llardons han quedat en mans dels pastissers i la truita de botifarra o el darrer menjar amb el qual se celebra l'enterrament de la sardina va quedant de mica en mica en l'anecdotari. Les escoles mantenen el caliu de la tradició i fan reviure el calendari tradicional cada cop més de portes endins. L'abstinència té pocs seguidors i el dejuni és, de tant en tant, saludable.
Però hi ha un altre carnaval i un enterrament de la sardina pendents. El de la vida política, econòmica i laboral. Hi ha partits i personalitats que pensen que estan de carnaval tot l'any i que les penúries de la quaresma les hem de mantenir molt de temps. La crisi és, qui sap, la penitència que hem de pagar una àmplia majoria per no haver sabut fer les coses millor. Les comparses les fan des dels nuclis durs de la premsa de Madrid i amb declaracions grandiloqüents d'alguns portaveus polítics. La festa tot just acaba de començar i les comparses han augmentat: sindicats, patronals i banca. I el poble què? Con cantava La Trinca, "anar-hi anant, anar-hi anant, anar-hi anantÉ" L'enterrament de la sardina queda per al final. Serà pel novembre? Alguns potser hauran d'enterrar quelcom més que la carcanada, vull dir la sardina.
