L´1% cultural

JORDI VILAMITJANA D'acord amb la legislació vigent, l'1% de qualsevol obra pública ha d'anar destinat a una obra cultural (de rehabilitació o de creació). L'article 57 de la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, estableix que l'Administració de la Generalitat ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques una partida mínima de l'1 per cent de la seva aportació amb la finalitat d'invertir-la en el patrimoni cultural i en la creació artística. L'apartat 6 d'aquest article disposa que els criteris i la forma d'aplicació de la reserva indicada s'han d'establir per reglament. El decret 175/1994, de 28 de juny, desenvolupa i explicita aquests requisits.
Aristides Maillol va néixer a Banyuls de la Marenda i va morir-hi. És considerat arreu un artista català de l'Estat Francès (per als francesos, un artista francès de la regió del Roussillon). El seu pare anava amb un matxo al mercat a Figueres fins que l'arribada del tren a Perpinyà féu que la família mirés més cap al nord: Perpinyà i París. De llavors ençà, la relació d'aquest escultor i pintor amb les terres gironines ha estat nul·la. Josep Pla, fascinat per la geografia de la Catalunya Nord i la Mediterrània que veié néixer i morir l'escultor, impressionat per la grandeur de la França que entronitzà Aristides, i enamorat de l'ordre inherent al noucentisme que les obres de l'artista banyulenc transmeten, li dedicà un Homenot de 40 pàgines. Ni la revista de Girona, en cap de les dues etapes (1876-1895, 1955-2010), ni la premsa local gironina se'n fan cap mena de ressò fins al cinquantenari de la seva mort. Maria Lluïsa Borràs, crítica d'art d'aquest Diari, recentment i dissortadament desapareguda, n'escrigué un llibre de referència l'any 1979.
Fins al 2004, Catalunya no tenia cap escultura de Maillol. Ara en té dues: la dels exteriors del MNAC a Barcelona (Tors d'estiu), i el Tors de Venus de la plaça pública que hi haurà a la nova seu de la Generalitat de Catalunya a Girona (antic Hospital de Santa Caterina). Aquesta darrera, encara no exposada al gran públic, és de bronze i amida 115 centímetres. Ha costat 250.000 euros que van a càrrec de l'1% cultural del cost total de l'obra de la seu.
Deixant de banda consideracions artístiques, el poble es pregunta: 1) La nova seu de la Generalitat només ha costat 25 milions d'euros? 2) No es podia haver esperat un any que no fos de crisi per adquirir el bust de Maillol? 3) En cas d'haver-se de gastar l'1%, no es podia haver trobat una fórmula per encarregar, pel mateix preu, unes quantes obres als magnífics artistes locals, que ara amb la crisi ho passen prou malament?