El document d'intencions que van signar Jaume Torramadé (CiU) i Joan Boadas (ERC) reconeix explícitament que ho feien "lliurement i voluntària" com a representants de "l'equip de govern de l'Ajuntament de Salt". L'exalcalde de Salt va declarar davant la jutgessa que ho havia fet "a títol personal".
El document -que no té validesa legal i que es va signar el 2 d'abril de 2007- acordava que tant "l'Ajuntament de Salt com la propietat" de l'antiga Fàbrica Gasssol "veuria viable la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Salt de l'àmbit de la Gassol i el pla de millora urbana" que seguissin les directrius que s'assenyalaven tot seguit. L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pienda va reiterar ahir que no es farà res a la Gassol mentre no es resolgui la querella.
L'exalcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), imputat amb relació amb una suposada estafa per la venda de terrenys de l'antiga fàbrica Gassol, explica que després de diverses reunions entre ell mateix, el regidor d'Urbanisme, Joan Boada, i els promotors, s'havia acordat una declaració d'intencions.
El també president d'Unió Democràtica recorda que quan els promotors van interessar-se pels terrenys de la Gassol i van demanar a l'Ajuntament quina era la idea del consistori per a la zona, ells van observar que tenint en compte que pertany al Barri Vell de Salt, "difícilment podíem fer-hi una gran indústria o múltiples indústries petites".
Segons Torramadé, per "evitar situacions rares", però, el consistori va encarregar a un arquitecte extern amb qui ja havien treballat, Xavier Canosa, el disseny futur. A partir de la proposta es va determinar l'edificabilitat , que permetia construir-hi més de 200 pisos, juntament amb uns 40 o 50 habitatges unifamiliars.
Es van dur a terme diverses reunions entre el mateix Torramadé, el regidor d'Urbanisme i els promotors, fins a arribar a una declaració d'intencions, que "no és cap instrument urbanístic, sinó només una declaració de voluntats" que "ha de passar tots els tràmits de l'Ajuntament". "Fins al 2 d'abril del 2007, doncs, hi havia un acord" i "tot estava taxat perfectament", amb "una sèrie de paràmetres a partir dels quals s'havia de desenvolupar un pla parcial", va afegir Torramadé. "Jo avui tornaria a signar aquest document del 2 d'abril perquè hi crec", va subratllar.
En el document s'afirma que l'Ajuntament el novembre de 2006 havia "encomanat als serveis tècnics municipals i a un equip extern la redacció d'uns estudis previs per al desenvolupament de l'àmbit", de 71.642 m?. Les finques al nord de la sèquia Monar s'havien de destinar a equipaments i a parc, mentre que del sostre total de l'operació un 95% es destinaria a usos residencials. L'escrit assenyala que s'havien de fer una cinquantena de cases arrenglerades, i l'alçada màxima dels blocs de pisos de planta baixa més tres plantes més. L'aprofitament del sector era del 0,65 metres quadrats per cada metre quadrat. Segons Torramadé, unes setmanes després de signar l'acord, però, els promotors van presentar un projecte en què, "si nosaltres parlàvem d'un 0,65 d'edificabilitat, ells volien un 0,75".
L'Ajuntament, en el qual ja no governava Torramadé, va dir que "ni parlar-ne". "A mi em sembla molt bé", ja que "si hagués estat alcalde hauria fet el mateix", remarca. "A partir d'aquí arriben amenaces, s'interposa una querella, i a mi em repercuteix", lamenta l'exalcalde.
La querella contra Sallés
Els advocats de Salvador Sallés no són els únics que s'han posat mans a la feina amb l'objectiu que el jutjat observi les presumptes males pràctiques perpetrades pel venedor Raimon Sanfeliu, per l'intermediari Francesc Xavier Planella i per l'exalcalde Jaume Torramadé. Planella, administrador de PSInvers, també ensenya les dents i a través de l'advocat Carles Monguilod té presentada una querella contra Salvador Sallés per estafa processal.
Manté Planella que la querella interposada per Sallés és només un instrument d'aquest per evitar-se els pagaments a què s'havia compromès pels terrenys de la Gassol. Així les coses, quan Sallés va haver pagat 7 milions d'euros del total de 27 milions d'euros a què s'havia compromès va presentar la querella i així va aconseguir estalviar-se seguir pagant. I és que, manté Planella en l'escrit fet arribar al jutjat, l'endemà mateix de presentar la querella per estafa Sallés havia de fer efectius 10 milions d'euros i, al cap de quatre mesos, havia d'ingressar una quantitat superior als vuit milions d'euros. Presentant la querella Sallés no només es va estalviar de fer els pagaments sinó que a més va reservar-se uns drets sobre la finca i evitava qualsevol reclamació civil que portés per objectiu exigir-li els 18 milions que devia o, en defecte de no pagar, rescindir el contracte de compravenda i donar per perduts els set milions abonats en concepte d'avançament.
Monguilod posa de manifest que, presentant la querella, Sallés ha incorregut "en un engany de suficient entitat i eficàcia que ha arribat a produir un error en el jutjador provocant tant l'admissió de la querella com la pràctica de diligències de prova i d'importants mesures cautelars".
No ho deixa aquí sinó que segueix carregant contra Sallés quan posa de manifest que "quan Salvador Sallés afirma que la requalificació s'aprovaria de forma definitiva amb anterioritat al 28 de febrer de 2008, novament indueix a engany doncs en el contracte privat de compravenda no hi ha ni la garantia de la requalificació ni, logicament, un termini per aconseguir la seva aprovació".
