El temps es mou en compartiments estancs. El mecanisme que acciona la vida de la gent no és el mateix que empeny el pas dels núvols i dels ocells. No és igual el temps que bressola les fulles dels arbres i el que remou constantment el tràfec de les ciutats. No és el mateix el temps empantanegat del silenci, que el temps enfollit del soroll. Hi ha indrets on el temps es gronxa suaument i altres on es precipita sense aturador. Quaranta anys per alguns és tota una vida i per altres no són res, és el cas del grup Tr3s Qu4rts de Banyoles.

Diumenge passat van començar el seu concert a l'Auditori de la ciutat de l'Estany parlant del temps, d'un temps sincrònic, barrejat, on tot passa simultàniament, perquè és el temps d'una pàtria que té per territori la música. Aquell temps, com el nostre, s'esgota, però mentrestant aquí els fills de puta s'engreixen. Uns fills de puta que el grup van personificar només començar l'acte en un capgròs, repartint bitllets de 500, que tenia una semblança extraordinària amb l'antic amo del Palau de la Música Catalana.

Carles Hereu i Jaume Boix són l'ànima d'aquest grup interdisciplinari que transgredeix impunement l'ordre de les preposicions, que funda països que només existeixen en la imaginació de cadascú i que canten amb l'ànima i amb el cor, perquè han descobert el secret fundacional de la modernitat: que el mitjà és el missatge. Animats per aquest ressort profund i gairebé màgic que incorporaven de sèrie molts dels músics dels anys seixanta i setanta del segle passat, el grup Tr3s Qu4rts va anar desgranant durant més d'una hora i mitja les cançons del seu repertori i alguna més d'inèdita d'un musical encara per estrenar i que porta per títol Les cançons de Perduda.

Acomboiats, entre altres, per la veu càlida de Belin Boix, ens van venir a dir amb aquest concert que el temps ho arregla tot, un temps que corre per les seves venes però que no s'estanca, un temps que els manté vius a ells i que ens fa viure a nosaltres. És un temps que neix cada dia en el mar de Santorini i que mor entre núvols de cendra més enllà de les costes d'Irlanda. És un temps que s'escola, entre els colors de l'estany de Banyoles, imitant els sons de l'infinit. El grup Tr3s Qu4rts, mereixedor de més alta glòria que l'aplaudiment de veïns i coneguts, va acabar per mitjà d'un missatge, del qual ells en fan bandera i que és un advertiment: "que el coratge no ens mati i que la covardia no ens paralitzi".