El suplement Dominical de Diari de Girona ha estrenat en l´edició de diumenge passat una nova sèrie de reportatges anomenada «Gironins al món», en la qual s´explicaran les vivències de gironins i gironines que estan vivint a l´estranger, en qualsevol indret del món. Elaborada en col·laboració amb l´Oficina de Girona del Patronat Catalunya-Món, la sèrie de reportatges –inicialment de periodicitat quinzenal– comença amb el dedicat a Ester Sala, una enginyera química olotina de 27 anys que fa quatre anys que és a Alemanya i en l´actualitat resideix a Berlín.

La majoria d´alemanys no coneixen Girona en si, sinó més aviat Barcelona i alguns també Loret del Ma (o sigui Lloret de Mar)... i evidentment Mallorca!», assegura Ester Sala, per a qui el problema de fet és més profund: «La majoria de la gent d´aquí no té gaire clara la realitat de Girona o de Catalu­nya. Pensen, per exemple, que el català és un dialecte del castellà i que en el fons són la mateixa cosa (això els que saben que existeix). També pensen que a Catalunya anem pel ­carrer vestits de faralaes i ballem sevillanes. Seria comparable a la idea que tenim els catalans o els espanyols, que tots els alemanys són com els bavaresos, vestits amb pantalons curts de cuiro i bevent cervesa i menjant bretzels tot el dia. I no és així, tampoc; bé, la cervesa potser sí, però no tanta com a Baviera».

Nascuda fa 27 anys a Olot, Ester Sala Bosch va estudiar enginyeria Química a la UPC, a Barce­lona i va arribar a Alemanya el gener del 2006: «Vaig estar-me uns nou mesos a Berlín, tres anys a Rostock i des del novembre de 2009 torno a viure a Berlín». S´hi va traslladar perquè ja hi residia la seva parella –també català, és enginyer mecànic i aeronàutic i fa sis anys que treballa a Alemanya en la construcció de motors d´avió– i també perquè volia aprendre l´idioma. No va tenir, per tant, problemes per trobar allotjament, però sí per trobar feina: «Quan vaig arribar tenia 23 anys, parlava molt poc alemany i tot just havia acabat la carrera, cosa que als alemanys no els feia gaire gràcia (sobretot per ser enginyera tan jove). A més, em demanaven per a gairebé qualsevol cosa un doctorat que en aquells moments no tenia». Per això es va decidir a fer-lo, i des de llavors està a l´atur, buscant feina.

El fet de tenir-hi la parella residint va facilitar l´aclimatació d´Ester Sala a Alemanya. A més, «crec que sempre he estat una mica germà­nica, vull dir que no m´agraden gaire les aglomeracions de gent o que la gent cridi gaire m´estressa». Un altre element que va jugar al seu favor en aquest sentit va ser coincidir amb estudiants mentre feia el doctorat: ella de fet també era estudiant i a més «la gent amb la qual jo treballava era molt maca i hi mantinc molt bon contacte». Això sí, admet que «no m´acabo d´adaptar a la manera tan directa que tenen els alemanys de dir les coses... No m´hi adaptaré mai, em temo».

UN DIA NORMAL

Quan se li demana com és un seu dia normal a Alemanya, avança que «com que ara estic a l´atur, de dies normals no en tinc gaires». Però tot seguit detalla que quan encara treballava a Rostock, fent el doctorat, «solia treballar de 8 del matí a 4 o 5 de la tarda. M´aixecava cap a les 7, més o menys, m´arreglava i anava cap a la feina en bicicleta (si el temps ho permetia). Cap a les 12 fèiem la pausa per dinar i després hi tornàvem. Cap a les 4 o les 5 de la tarda plegava i anava al gimnàs o a comprar. Cada dia solia arribar a casa entre les 6 i les 8 del vespre (depenent del que feia). I solia sopar bastant aviat (cap a les 8 o dos quarts de 9)».

Ester Sala i la seva parella dediquen els caps de setmana a l´oci però sense fer en general gaires activitats per conèixer altres indrets d´Alemanya: «Alguna vegada he anat amb amics a veure ciutats a prop de Berlín, però no gaire sovint. A Alemanya existeix un bitllet de tren que es diu Schönes Wochenende Ticket ("Bitllet del cap de setmana maco") amb el qual podem viatjar fins a cinc persones il·limitadament durant un dia per uns 35 euros. Val molt la pena fer excursions d´un dia (si no els trens alemanys són molt cars, i jo no tinc cotxe)». En canvi sí que aprofiten els caps de setmana més llargs (ponts) «per anar a llocs més lluny dins d´Alemanya, com per exemple Munic o Frankfurt, o a ciutats que queden més a prop des de Berlín, com Copenhaguen o Praga».

Després del temps que fa que resideix a Berlín, considera que el que més cridaria l´atenció dels gironins que anessin a la ciutat és «l´àmplia oferta cultural que hi ha i també el baix preu dels restaurants i del menjar en general». I apunta, com a anècdota, que «la gent de Girona que m´ha vingut a visitar fins ara diu que els sobta que no hi hagi muntanyes, i és que de fet Berlín és pràcticament pla».

SUÏSSA O EL SUD D´ALEMANYA

Ester Sala no es planteja si el trasllat és definitiu o provisional –«de moment estem bé aquí, però quan deixem d´estar-hi, tornarem», diu, deixant la porta oberta a tornar a residir a les comarques gironines– i assegura que no es penedeix «gens» d´haver decidit anar a viure a Alemanya: «He acomplert el que volia, que era aprendre alemany, i a més he conegut molta gent molt maca». Afegeix, però, que tampoc no li importaria viure ni que fos un temps «a Suïssa o al sud d´Alemanya, que són llocs com aquí, però amb muntanyes i la gent és més oberta. A Suïssa ja hi vaig passar sis mesos fent un Erasmus i hi vaig estar molt bé».

Malgrat mostrar-se tan satisfeta de laseva experiència alemanya, Ester Sala torna sovint a casa: «Intento tornar un cop al mes, o cada dos mesos, sobretot a l´estiu per gaudir de les platges de la Costa Brava, que aquí no tenim (el Mar Bàltic és fred i de color verd). Tot i que últimament, tal com s´han posat els preus dels avions, torno menys del que voldria». Mentres­tant, «intento mantenir el contacte amb els amics i amb la família sobretot per telèfon o a través d´Internet. I quan vaig cap a Olot, intento quedar amb tothom, ni que sigui per fer un cafè, tot i que a vegades és difícil».

Ester Sala també intenta «estar al cas del que passa a Catalunya i a Espanya en general». Confessa que «no sóc gaire de llegir diaris, sobretot si són per Internet,» i per això «miro TV3 online». I encara té una altra font d´informació ben directa: «El que m´expliquen els meus pares per telèfon, tot i que des de l´estranger és més difícil».