ELS TOROS I ALTRES CORRIDES

L'autor es mostra contrari a les corrides però lamenta el desconeixement de la festa i manté el respecte als defensors de la tradició

ÀNGEL GUIRADO I SERRAT La cultura del toro és desconeguda per a la majoria de les persones. Jo sóc contrari al patiment dels animals i, per tant, em sembla bé la seva supressió de tot divertiment que suposi l'agressió a un animal, sigui quin sigui. No obstant això respecto els que defensen les "corridas" com a festa. De fet, la festa (segons diuen ells) dels toros, igual que a Girona, Olot, Lloret o Figueres, a casa nostra s'hauria anat perdent a poc a poc sense problemes i sense tensions. Algunes van transcendir a la pantalla gran com és el cas de la de Girona que va acollir imatges de la pel·lícula Pandora y el holandés errante amb Ava Gardner i Mario Cabré de torero. També els webs a favor dels toros ens estan deixant com uns draps bruts. És interessant el web "Ganaderos de lidia unidos" que recull tot allò relacionat amb el món del toro: "la tauromaquia como rito sagrado", "la vida de los toreros que murieron por cornadas", "los fundamentos de la cultura de la fiesta", "poemas", "opiniones","la cocina del toro", "imágenes de corridas", etc. Del fonament cultural diu textualment: "...acallar las ignorantes voces de los antituaurinos que achacan a los defensores del arte esa incultura que es patrimonio exclusivo suyo...", o la no menys interessant "si los toros mueren, muere España", de Ramon Pérez de Ayala. Potser síÉ
En fi, hi ha toros sense plaça i places sense toros. Places buides i correbous als carrers. La plaça de Girona s'ha convertit en blocs de pisos i la futura audiència provincial. La d'Olot, no se sap encara però tot pinta que acabarà en un espai festiu amb participació de l'Ajuntament. La de Figueres serà un equipament lúdic i la de Lloret és des de fa uns anys un equipament esportiu. La de Girona, amb 109 anys d'història, no la trobo a faltar, ni els turistes estrangers en les tardes xafogoses d'estiu. Però, i a favor dels taurins, penso que determinades festes del toro, sense patiment, serien acceptables. Alguns correbous, no tots, són un clar exemple de tradició i cultura sense que l'animal sigui torturat. El toro és sempre un animal noble. Podríem dir el mateix de les persones?