M. CARME RIBAS I MORA
Ahir, a primera hora de la tarda, la trucada d'un amic em feia saber del traspàs d'en Jordi Vidal. He de dir que m'ha trasbalsat, com sempre em sol passar amb aquest tipus de notícies. Però en aquest cas més, ja que no sabia que la seva salut estava delicada.
En Jordi com d'altres persones, el coneixia des de sempre perquè som del mateix any. Jo del febrer i ell de l'abril. Havia viscut a la Rambla de Girona i venien a comprar la llet a casa. A més la seva mare, la Francina, era la locutora estrella de Ràdio Girona, ubicada al cor del Barri Vell.
Aquests fets, quan ets petit, els pares te'ls recorden, i t'expliquen que sou del mateix any. Això vol dir que la meva època de joventut va ser la seva i aquest fet va coincidir amb l'estar de moda la Granja Mora amb l'obertura dels nostres Salons l'any 1962.
En Jordi, quan venia per casa, fa anys, sempre tenia el costum de dir-me «nena». Li agradava comentar els canvis de la nostra ciutat i els esdeveniments. Ara, feia temps, li seguia les passes i esdeveniments a Progrup pels mitjans de comunicació, ja que nosaltres per motius de salut també estem apartats de la vida ciutadana. Però això no deixa que notícies com aquesta, quan t'arriben, et sacsegin els sentiments.
Des d'aquestes ratlles m'uneixo al dol de la família, la M. Angels, les seves filles i com no la seva mare, l'estimada Francina Boris.
Descansi en Pau.