Els historiadors Jaume Prat i Jordi Pericot han descobert un nou refugi antiaeri de la Guerra Civil (1936-1939) sota el jardí de l'Escola Municipal de Música -l'antiga farinera La Montserrat- a la carretera Barcelona de Girona.

Gràcies al record de tres testimonis -Lluís Padrós i els extreballadors de la farinera Josep Cristòfol i Miquel Bataller- i a les fotografies aèries dels bombardeigs sobre la ciutat efectuades per l'aviació italiana i cedides per Diari de Girona, la ciutat treu a la llum un dels molts secrets que conserva.

Els dos historiadors van localitzar i confirmar l'emplaçament del refugi el passat dimecres 22 mercè als tres testimonis. Immediatament, amb la col·laboració de l'arquitecte municipal de Girona, Carles Lloret, i a l'ajut de les Brigades Municipals, amb Pepe ?Guerraro al front, van procedir a la seva obertura. L'accés es va efectuar per una de les antigues entrades del refugi que es trobava plena de pedres i runa. Un cop es va treure la terra necessària per poder-hi passar una persona, es va accedir al seu interior per comprovar, finalment, l'existència d'un magnífic i únic refugi antiaeri a la ciutat. Es tractava de nova planta de tipus galeria de mina, molt diferent al popular refugi del Jardí de la Infància, de tipus cel·lular.

El seu estat de conservació, malgrat tenir sorra fins a una alçada de 70 centímetres, és molt bo, i fins i tot s'hi pot observar la instal·lació elèctrica original amb els aïllants ceràmics i el fil elèctric trenat de l'època. Avui però, només és accessible fins a la meitat de la galeria on es troba un contrafort que llavors la dividia en dues parts o cèl·lules. La resta, es troba tapiada i plena de terra de l'època en què es va urbanitzar el passeig d'Olot a principis dels anys vuitanta.

La galeria, amb cabuda d'unes 50 persones, va ser construïda a la primera meitat de l'any 1938 amb parets de totxo massís i sostre de volta catalana de rajol, inspirada en els refugis efectuats al proper camp d'aviació republicà de Celrà. Fins i tot es van copiar les entrades i sortides dels extrems (avui desaparegudes) en forma de petites casestes, amb el teulat fortament inclinat per amagar i protegir les escales d'accés (amb graons de ciment pòrtland) que presentaven una forma de baioneta (recte-esquerra-dreta) per protegir l'interior de la metralla, en cas d'una explosió propera. La llargada podria ser d'entre 15 i 20 metres, l'amplada és d'1,80 m. i l'alçada de 2.20 m.

El descobriment ha estat possible arran del llibre que, sobre aquesta temàtica i sota el títol Bombes sobre Girona, estan preparant els dos historiadors per al Museu d'Història de la Ciutat. L'antiga i popular farinera La Montserrat, propietat de la família Encesa fundada l'any 1898 va perdurar fins al 1989, moment en què la fàbrica i els magatzems van ser enderrocats, deixant només l'edifici que podem veure en l'actualitat, fruit d'un projecte de reforma i ampliació dut a terme per l'arquitecte gironí Rafael Masó entre 1913 i 1915.