El bisbe Francesc Pardo va exhortar els polítics a mantenir "les arrels cristianes, culturals i morals" de Girona. Pardo va afirmar, al llarg de l'homilia de de la festivitat de Sant Narcís, que "estiguem ben conveçuts que forjant cristians, formem bons ciutadans, que són el fonament i la possibilitat d'una societat més justa, més lliure, més cohesionada i fraternal".

L'homilia de Sant Narcís de 2010 va ser una de les més compromeses dels últims anys. La ?màxima autoritat religiosa a Girona no va defugir l'actual context electoral. Utilitzant les paraules del papa Benet XVI a l'abadia de ?Westminster, va demanar als polítics no menysprear la fe cristiana. "La religió no és un problema que els legisladors hagin de solucionar, sinó una contribució vital al debat nacional", va rememorar. Va afegir "no puc deixar de manifestar la meva preocupació per la creixent marginació del cristianisme, fins i tot en nacions que atorguen un gran èmfasi a la tolerància. Alguns desitgen que la veu de la religió se silenciï o, almenys, que es relegui a l'esfera merament privada", en paraules del Sant Pare.

L'homilia de Sant Narcís també va servir al bisbe Pardo per clamar contra "la indiferència". "Les conviccions centrals de la fe sembla que no arrelin, no interessin, no tinguin resposta, no es valorin, almenys en col·lectius significatius. Aquesta constatació, motiu de sofriment i d'angoixa, ha de convertir-se en un repte i en un estímul", va avisar.

El"No ens hem d'aturar en constatar les dificultats, lamentar-nos-en, i refugiar-nos en el "no hi ha res a fer"" i va instar a mantenir actituds per comunicar "la Bona Nova". Va recomanar "ser receptius envers els homes i dones d'avui, ja siguin infants, joves o vells... assumint la seva problemàtica i els seus condicionaments", va demanar "estar atents a la vida concreta i real de les persones, que sovint és molt lluny dels grans debats. Preocupen els problemes familiars, la recerca de comprensió, d'amistat, d'amor; tenir treball, i reconeixement a l'activitat habitual de cadascú; assimilar les situacions de malaltia, o de les xacres de l'edat". També va recordar que "l'Evangeli es proposa, no s'imposa, ni tampoc es posposa esperant temps millors o que ens ho demanin".

Pardo va remarcar que "el que és important no és el que puguin transmetre els mitjans de comunicació, sinó la nostra vida real de cristians i la nostra contribució a la humanització i salvació del món". "No podem pas oblidar que les persones cerquem la felicitat, que la proposta de Jesús és una proposta de felicitat", va sentenciar.

En el terreny polític va remarcar que "en alguns moments es fa palesa una relació tensa entre l'Església i la societat actual. Aquesta tensió cal contemplar-la en la difícil relació de l'home modern, conscient de la seva llibertat i individualitat, amb les institucions com a tals. La crítica a les institucions és habitual en la consciència dels ciutadans.

Va lamentar que l'Esglèsia "és més percebuda com a organització del sagrat en la vida privada, que com a comunitat pública de la fe en Crist i de l'Evangeli".