Estem al mig de les "No-Fires". Són tres dies on les activitats del progra de mà poc fan pensar en què han estat pensades per celebrar les festes d'una capital. Titelles a la vela de la Devesa (es poden fer en qualsevol Centre Cívic durant l'any), les presentacions del Raluy (durant l'any passen per la ciutat diferents circs) i poca cosa més. Pràcticament només el concert del festival de guitarra o l'homenatge a Miguel Hernàndez podrien salvar-se. Els actes de dimarts a dijous cabren en mig foli de Word a Times New Roman 20 i a doble espai.

Fins i tot les barraques estan buides. Només els amics dels grups novells del concurs musical són allà. Moltes entitats baixen la persiana a les dotze de la nit. Molts dels qui trepitgen la Copa porten les seves ampolles de plàstic de casa, i tenen prohibit que continguin aigua. Aquests dies són els que permeten rebaixar la mitjana final d'atencions de comes etílics.

Ningú es perd entre la multitud i no es fa necessari quedar en un dels dos fanals de l'esplanada. Hi ha qui ni diu el "fanal de baix" o el "fanal de dalt". I hi ha qui diu el "primer fanal" o el "segon fanal". De fet, no en diuen fanal, sinó farola. Una puntada de peu al català.

Els adolescents, els que desconeixen que fa anys les barraques eren a sota les vies, ja no corren per la Copa amb la cara plena de gomets. Una moda dels darrers anys. Són de diferents colors. En duen un, dos o tres. Hi ha qui en porta però desconeix quin significat tenen, si és que en tenen algun. Altres li donen una simbologia que tindria a veure amb els sentiments amorosos. Segons el color es tindria parella, s'estaria enamorat o solter. Aquí no hi ha puntada a cap diccionari: molts no saben com es diu goment en castellà. Ni ells ni els 42.887 que estan en un grup al Facebook que es pregunta com es deu dir. Pegatina? No. Ja tenim "adhesiu". Topo? Millor parlar d'això que de les "No-Fires".