La nostra societat ha adoptat lentament a través dels segles tradicions, doctrines i pensaments que van quedant com un sediment al fons del gran dipòsit que anomenem cultura. Tot aquest pòsit en principi no és bo ni dolent, sobretot quan descansa tranquil·lament al fons del fons, però el que passa és que de tant en tant hi ha turbulències, petites o grans, que fan aflorar aquestes deposicions. Un d'aquests substrats que reposa perillosament en el nostre inconscient cultural és el maniqueisme.
Hi ha un capítol en la monumental novel·la de Joan Sales sobre la guerra civil -Incerta Glòria- en què s'exemplifica el que vull dir. En un moment donat, al front, un comissari polític organitza una conferència per a explicar als soldats la conveniència i la necessitat de la lluita a mort en la qual estan implicats. El comissari només té temps de dir quatre paraules i el comandant, impacient, el talla per sentenciar: "En resum: nosaltres som els bons i els altres els dolents".
Aquest comandant no deixava de tenir raó, perquè hi ha moments en que un ha de prendre decisions que van més enllà de la racionalitat. En una guerra un no es pot estar qüestionant el perquè de tot plegat, sobretot quan les bales xiulen al seu voltant. Però en altres moments aquest reduccionisme dualista és perillós i negatiu. Una democràcia avançada i moderna com vol ser la nostra, no pot estar constantment sotmesa a aquesta mena de criteris, però és doblement injust sotmetre a aquests judicis reduccionistes a la nostra pobre cultura.
Els grans escriptors que ha donat el nostre país, per exemple, no poden estar sempre jutjats des d'aquesta mena de dictàmens salvatges, no podem desacreditar constantment a un Salvador Espriu, a un Martí Pol, o a un Joan Vinyoli, simplement perquè un moment donat ja no quadren en la determinada visió de la realitat que alguns pretenen pintar amb gradacions tonals que va únicament del zero a l'u. Tot s'ha de saber jutjar al nivell que li correspon, amb tots els seus peròs i els seus contres, que són molts i molt variats. No hi ha res que sigui absolutament dolent, de la mateixa manera que no hi res tampoc que sigui absolutament bo.
