L'Audiència Pública sobre el TAV, celebrada a l'Auditori dilluns passat a les 8 del vespre, fou un èxit de participança, i és de justícia, abans de res, reconèixer el mèrit dels qui han impulsat a Girona la democràcia participativa de manera decidida i efectiva: el Sr. Francesc Ferrer i Gironès (1935-2006) i ERC. Li hauria agradat, al Sr. Ferrer, l'acte d'autèntica democràcia del dia 24 de gener de 2011 a Girona... Tant de bo -comentava en petit comitè, Pere Montalbán, al final de l'acte-, que els plens de l'Ajuntament de Girona acabessin amb preguntes del públic. És, en efecte, una assignatura pendent de la democràcia gironina. Vistos el to, la participació i el civisme exquisit mostrats per tothom durant l'Audiència, potser ha arribat l'hora de fer aquest pas.

Presidien l'Audiència: la Sra. Alcaldessa, Anna Pagans, el Sr. Martí Carreras -en nom de les entitats promotores- i el moderador de l'acte, el Sr. Josep Maria Terricabras. Tant d'èxit va tenir l'Audiència que l'Ajuntament va marrir tristament els càlculs d'espai i va haver d'encabir més de 200 persones en una sala de 120... Resultat: unes quantes desenes de persones en una sala annexa on només es podien sentir les intervencions, gent a terra i gent dreta. Lamentable? Doncs, més o menys, sí. Suposava l'Ajuntament -i és un suposar- que, atès el poc èxit d'altres reunions sobre el tema, atesa l'hora, el lloc i el dia de la reunió, i atesa la poca propaganda institucional feta, l'assistència seria migrada. Res més lluny de la realitat: dues sales plenes, premsa, TV i ràdio. Llum i taquígrafs.

De l'Audiència en si, quedaran per a la història local diversos detalls. Per exemple, la distribució pactada del temps: 20 minuts, per al Sr. Martí Carreras, representant de les associacions promotores de l'Audiència; 30, per a la Sra. alcaldessa (en va usar 18); 3, per a la Sra. Concepció Veray del PP; 9 (en va usar 8,59) per al Sr. Carles Puigdemont de CiU; 25, per a preguntes de la ciutadania (27 preguntes en total); 4, per al Sr. Martí Carreras (gentilesa del moderador); 15, per al Sr. Jordi Navarro, de la CUP i copromotor de l'Audiència; i 45 minuts pel cap baix per a la Sra. Alcaldessa, que va barrejar en una mateixa intervenció final la resposta d'algunes preguntes dels ciutadans i el torn de conclusions.

Què més se'n pot destacar de l'Audiència, a part de l'èxit de participació? Sens dubte, l'exposició detallada i crítica del procés de desinformació patit que va fer el Sr. Martí Carreras, en primera línia de veïns, de les obres faraòniques davant de llurs cases: «Demanàvem informació i lideratge... I no ens hem sentit ni liderats, ni escoltats, ni respectats». Aquesta intervenció es pot llegir sencera a Eldimoni.com. També és noticiable el moment exacte en què la Sra. Alcaldessa va anunciar que «(a l'ajuntament) no coneixem el projecte executiu de l'obra del tren». Eren dos quarts i cinc minuts de nou del vespre i un aire de pànic i terror va recórrer la sala.

A l'entrada de la sala Petita, les hostesses repartien als assistents un «Informe tècnic de seguiment de les obres de la línia d'alta velocitat». L'informe, exhaustiu i detallat, conté plànols, gràfics i informacions diverses. Presentat en forma de quadernet i editat amb voluntat rigorosa, amb portada, foto i índex, conté elements casolans entranyables, com el fet que una publicació d'A-3 doblegats per la meitat i grapats acabi en número imparell (pàgina 19!), o que les pàgines parelles siguin a la dreta i les imparelles a l'esquerra. Precipitació? En qualsevol cas, peccatta minuta. Aquest informe va ser la base de l'exposició en power point de la Sra. Alcaldessa, que es va mostrar prou satisfeta de la gestió duta a terme fins ara. Els tres sintagmes claus de la seva intervenció davant la ciutadania foren: «fórmules d'entesa»; «ponts de diàleg»; «projecte de ciutat».

La Sra. Concepció Veray va deixar dit que «Ningú no vol que aquestes obres vagin malament». El Sr. Carles Puidemont va reivindicar la figura del «comissionat que supervisi les obres» i de la necessitat que la informació «flueixi als plens». Els ciutadans intervinents es van interessar per temes molt diversos: de com afectarà el TAV els regionals, de com quedarà el parc Central, de quan estarà l'Estació, de per què l'estació actual del tren no té farmaciola, de qui i quan es va dir que el tren havia d'anar pel mig de la ciutat, de per què TVGI no fa un programa regular d'informació, de per què a Girona el túnel passa per sota d'edificis?...

El parlament del Sr. Jordi Navarro va ser un terç elogi i agraïment de la participació ciutadana, un terç programa de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) i un terç de propostes. Va demanar més audiències públiques i va demanar la utilització d'un contracte per objectius. En els darrers comicis, per pocs vots, la CUP es va quedar a les portes d'entrar a l'Ajuntament. Durant quatre anys, s'han fet presents arreu, amb esforç i tenacitat. Els 15 minuts de parlament a l'Audiència Pública són un premi merescut.

En línies generals el Parlament final de la Sra. Alcaldessa fou dens i eixut, i es va fer llarg. Va tenir diferents moments: va tenir estones de compromís i estones emotives. L'alcaldessa, en el seu acte polític més públic dels últims temps, a prop de la seva retirada, va anar-se creixent, va tirar pel dret i va començar a adquirir compromisos que anava brindant als altres grups i als possibles successors: 1) Compromís d'acompanyar demandes i queixes dels ciutadans afectats per les obres de l'ADIF; 2) Compromís de procurar perquè TVGI i ADIF es posin d'acord; 3) Compromís d'informació als Centres Cívics, amb una persona de contacte; 4) Creació d'un Fòrum Ciutadà sobre el TAV i el tren, amb les associacions de veïns i entitats de la ciutat per al pròxim mes de març; 5) Compromís de convocar Audiència Pública una vegada a l'any (al gener o febrer); 6) Compromís de reunió per aclarir les servituds associades als túnels; 7) Proposta al Sr. Puigdemont per demanar junts el Projecte Executiu del pas del tren... A un quart i mig d'11, la Sra. Pagans va assegurar que ADIF pagarà totes les obres del Parc Central; va ssegurar, a més, veure-hi una guarderia, unes oficines... Va parlar, llavors, fins i tot, dins del Pla d'Infraestructures, d'un Tren-Tram entre l'aeroport i Flaçà; per acabar, amb to conciliador, dient que "estem davant d'una obra molt important que uns ciutadans pateixen més que altres".

La lectura política i més freda de l'acte no és tan engrescadora. La totalitat dels càrrecs públics que han gestionat el TAV aquests darrers anys han estat ja políticament amortitzats a Girona (la Sra. Isabel Salamaña i la Sra. Anna Pagans, pleguen; el Sr. Joan Pluma ha fugit al govern de CiU de Catalunya). Els pactes amb una ERC minvant i ICV són una incògnita. CiU és amb l'interrogant de saber si després de 32 anys li arribarà l'hora de governar. Així doncs, amb un govern amortitzat, amb enormes interrogants sobre la continuïtat més enllà del més de maig, l'alcaldessa es va comprometre davant de la mobilització dels ciutadans a una sèrie de bones intencions. No sé jo si acabem d'anar bé. Tant de bo, els polítics gironins entenguin que participança rima amb escoltança.