Només un 5% dels escolars de les comarques gironines estan participant en algun dels casals organitzats per ajuntaments i associacions de pares i mares durant aquesta primera i única setmana blanca. Aquesta xifra, però, no ha sorprès els responsables d'Ensenyament: «És un percentatge baixíssim», va assenyalar ahir la consellera, Irene Rigau, qui va reiterar que l'experiència de la setmana blanca «s'haurà d'arxivar». En aquest sentit, malgrat «agrair» la tasca de totes les associacions i ajuntaments que han organitzat serveis complementaris aquests dies, va considerar que la qüestió econòmica «ha frenat» moltes famílies a l'hora d'acollir-s'hi.

El director territorial d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot, va explicar que la majoria de famílies ha hagut «d'espavilar-se com ha pogut», tot agafant-se dies de festa o demanant ajuda a avis i parents. Bayot va indicar que molts pares i mares pateixen directament la crisi i que, per tant, han hagut de prioritzar el més imprescindible. «Davant d'una setmana en què haurien de pagar un casal, si poden, s'ho estalvien», va assenyalar Bayot, que ho va trobar «lògic i normal».

Irene Rigau va recordar que CiU ja preveia que aquesta iniciativa no arrelaria a Catalunya. «Ha tingut èxit a altres països, on hi ha altres regulacions i altres cultures de vacances. Anar a la neu aquí té un cost més elevat que anar-hi a Alemanya, per tant una iniciativa d'aquestes característiques no pot quallar aquí», va indicar la consellera. De la mateixa manera, la consellera d’Ensenyament va considerar que una aturada «només té sentit» si pares i fills poden compartir dies de vacances, cosa que no succeeix ara perquè molts pares no es poden agafar aquests dies lliures.

La mateixa opinió va mostrar Bayot, qui a més va advertir de les «conseqüències» que pot tenir per a alguns alumnes aturar ara les classes, reemprendre-les la setmana que ve i tornar a fer vacances al cap de poc més d'un mes per Setmana Santa. Bayot va indicar també que, en cas que hi hagi d'haver un replantejament del calendari escolar, s'ha de fer amb un «diàleg molt més potent» amb la societat, des dels pares fins al teixit empresarial, ja que significa tot un canvi de cultura.

La visió de pares i alumnes

El primer dia de setmana blanca es va viure molt diferent en funció dels protagonistes. Els nens, encantats per poder jugar tot el dia i els pares, indignats perquè han hagut d'espavilar-se a col·locar els fills amb familiars o amics mentre que d'altres s'han vist obligats a pagar uns diners extra per ocupar-los amb casals i activitats de lleure. La gran majoria de pares considera que la setmana blanca no s'ha plantejat correctament i no s'ha tingut en compte el context de crisi de les famílies. «T'ho arregles com pots però la setmana blanca és un horror per la majoria, que ens compensaria més quedant-nos a casa», opinava una mare després de deixar el seu nen a un casal esportiu.

A part dels testimonis dels implicats, el sindicat Ustec·STEs de Girona també es va mostrar molt crític amb la setmana blanca, que van atribuir a un «dany colateral» de l'època del que va ser conseller d’Ensenyament, Ernest Maragall, que ja va començar malament.

«En el seu moment ens hi vam posicionar en contra perquè la setmana blanca no partia d'un consens com el que havia de sortir del Consell Escolar de Catalunya; va ser una maragallada del senyor Ernest», segons paraules del portaveu adjunt d'aquest sindicat, Xavier Díez. Qui va afegir: «crec que no era necessària, que ha complicat la vida a les famílies i que, tenint en compte que aquesta setmana que deixarem de treballar, la treballarem al juliol, no representa cap guany ni cap benefici educatiu ni laboral, de cap de les maneres».