La nova directora general de la Fundació Princep de Girona, Mónica Margarit, va estudiar Filologia Romànica i es va especialitzar en literatura medieval però se'n va adonar a temps que la docència no era el seu destí. El canvi de feina la va retornar a la universitat però treballant a l'Oficina de Relacions Internacionals, quan començava el programa Erasmus. Després de 18 anys d'experiència professional "venent" la Universitat de Barcelona, va fer el salt a Madrid per difondre el sistema universitari espanyol a tot arreu amb la Fundació Universidad.es. Ara, des de la institució creada pel Príncep de Girona tractar de donar suport als joves i als emprenedors.

Vostè ha rellevat Arcadi Calzada, un polític històric i amb molta presència pública a Girona. Ha estat difícil?

No, m'he trobat una fundació amb unes ganes de treballar i de créixer molt importants. Per tant, m'ho han posat molt fàcil. I hi ha un comitè executiu que ha donat totes les facilitats i el suport perquè m'anés fent amb les regnes de la Fundació tan aviat com pugués.

Ja són uns quants mesos de treball i s'ha pogut situar. Quins són els reptes de la Fundació? Tenen plantejaments nous?

La Fundació és molt jove, són només dos anys. Encara que crec que les bases ja estaven sentades, després de les primeres activitats i de la presentació per situar-se. Dins de l'entorn de treballar pels joves, ara ens toca definir línies d'actuació concretes, que incideixen en els temes prioritaris pel jovent. I després, dins de cada línia d'actuació definirem un projecte propi i també amb quines altres institucions ens aliem per fer altres projectes.

Les línies d'actuació ja s'han concretat?

No, estem en aquesta fase de treball. Hem iniciat el procés de reflexió que implica a la direcció general, al comitè executiu, a la comissió delegada i al consell assessor. La idea és fer un plantejament de sortida, en el que ja estem treballant, i després presentar una pla de treball concret al nostre Patronat. De totes maneres, hi ha qüestions que formen part de la pròpia essència de la fundació. L'esperit emprenedor, algun projecte per ajudar amb un tema terrible com és l'atur, que ajudi a l'accés al mercat laboral. També l'èxit escolar. Volem ser concrets per no abastar-ho tot, però intentar sobretot treballar sobre la realitat. És un moment difícil òbviament pels joves. Volem centrar-nos en algunes coses, no podem abarcar tota la problemàtica dels joves.

La Fundació servirà per finançar projectes concrets?

La idea és que la Fundació Príncep de Girona no és l'Obra Social de la Caixa. Però la nostra idea és que el Fòrum Impulsa sigui l'aparador anual de tota l'activitat de la fundació i que hi hagi molts dels projectes que nosaltres desenvolupem, que afectin a gent amb noms i cognoms. Si nosaltres creem un projecte de millora de l'accès laboral dels joves, això tindrà una repercussió en una sèrie de joves que es diran d'una determinada manera. Volem projectes que arribin a persones que tinguin nom i cognoms.

El Fòrum Impulsa es va convertir en un èxit absolut ja en la seva primera edició. La segona edició, que se celebrarà el 22 de juny, serà la de la consolidació?

No, crec que serà un salt endavant. Penso que hi ha algunes coses que destaquen aquest any que em serveixen per dir que és un salt endavant. Hem optat perquè el Fòrum tingui un 50% de joves i un 50% de sèniors perquè interactuïn. Pensem que transformar és possible només si les idees dels joves troben la experiència de la gent ja professionalment establerta. Per altra banda , hem obert també molt l'espectre de que vol dir ser emprenedor. Ser emprenedor no només vol dir portar una empresa, vol dir també treballar per compte aliè i aportar valor afegit a la feina que fas, innovar en una tasca social. Estic convençuda que fins i tot un funcionari pot ser un emprenedor. La idea és que no siguin tots empresaris, si no que hi hagi també professionals, que siguin d'entorns diferents, perquè no tothom provingui de l'empresa tecnològica. Entre els joves que assisteixin esperem que hi hagi estudiants de batxillerat, de formació professionals, estudiants universitaris i també joves que estiguin treballant, que ens demostrin que són joves inquiets. gent que no s'estigui de braços creuats, que tenen ganes de fer coses i que tenen idees.

Hi ha canvi en les activitats i s'ha canviat el format. Aquest any, però, no hi ha una única figura com el premi Nobel com Muhammad Yunus.

S'ha buscat expressament. Tenir una persona molt mediàtica et facilita algunes coses. Tenir un cartell com aquest, del principi al final, també és molt important. Permet atreure l'atenció sobre tothom. Des del primer a l'últim, tenen moltes coses a dir. També hem cuidat molt la comunicació i el fomrat serà sempre el mateix, amb intervencions molt curtes i serem molt estrictes. Sense presentacions, tothom dret i amb micròfon. Hi ha quatre blocs i l'estructura és idèntica en cada bloc.

Aquest any han anunciat beques per garantir l'assistència dels joves.

Volíem que hi hagués joves de tot arreu i per aconseguir-ho havien d'evitar que el tema econòmic fos un obstacle. Qualsevol jove que ens demostri que es prou inquiet i que té el perfil del jove Impulsa, pot venir a Girona. Gràcies als patrons tenim una borsa de 150 beques o ajuts per finançar viatge i estada dels joves. Sobretot els més joves no és fàcil que si estan a Vigo o Jérez que puguin desplaçar-se a Girona.

Quina és la ponència que vostè no es perdria per res del món?

És dificil triar-ne una. Jo destaco la Wendy Kop, que, a més de ser una de les cent dones més influents del planeta, té tot aquest esperit emprenedor dins del món de l'educació. És important perquè a Espanya s'acaba de posar el projecte "Empieza por educar", que és fill del Teach for America de la Wendy Kop. És important també pel nostre afany d'arribar a les escoles i als cicles formatius. Destacaria també Carl Schramm, perquè és en l'entorn emprenedor empresarial i tecnològic el que la Wendy Kop és en el sector de l'educació. La seva fundació és la institució de referència en la iniciativa emprenedora i la innovació. Però el que ningú es pot perdre és a Felix Finkbeiner, un nen que quan tenia 9 anys, va fer un treball a classe que acabava amb la frase: "els adults que deixin de parlar i que facin alguna cosa". A partir d'aquí es va inventar The Plant for the Planet, que té l'obectiu de plantar un milió d'arbres a cada país del món. Va estar fa tres messos a l'assemblea de les Nacions Unides. Va una vegada a cada país, forma 80 nens d'aquell país perquè al seu temps puguin ensenyar el mateix en una plantada d'arbres i a partir d'aquí és una taca d'oli que s'ha d'anar extenent. A Espanya no ha vingut mai i la primera goteta d'aquesta taca d'oli es farà a Girona, ja que a més de participar al Fòrum, ell l'endemà farà la seva activitat, que en diu l'"Academy", amb joves de Girona que després a la tarda faran la plantada. Ho hem fet conjuntament amb el departament d'Educació perquè d'alguna manera s'ha de garantir l'efecte multiplicador i després haurem de buscar que s'estengui més enllà de Catalunya.

Arrelarà la Fundació i els gironins l'acabaran sentint com a pròpia?

He visitat les autoritats i la societat civil i només he rebut mostres d'interès. Però també m'he trobat gent amb ganes de saber i que li expliquem bé que farem. Crec que desperta interès i és el primer punt perquè la Fundació pugui comptar amb la complicitat de la gent. Estic convençuda que qualsevol ciutat s'ubicarà en el mapa del món sempre que la seua gent sigui global. I per ser global, cal que els projectes que fomenten la il·lusió i l'empenta serveixin perquè els joves gironins estiguin en millors condicions de ser globals i contribuir a què Girona estigui en el món. I la gent de Girona veu que és un instrument molt poderós.

Quan es va donar a conèixer la Fundació, molts joves van ser crítics perquè deien que tractava de netejar la imatge de la crema de les fotos de la Casa Reial de fa uns anys.

Jo no hi era quan es va fundar, però crec que el Príncep té una gran receptivitat per totes les comunitats autonòmes i no podria ser d'altra manera per Catalunya. I, sobretot, amb ganes de conèixer de primera mà la realitat del país. I a través d'una fundació que treballa pels joves és una bona manera per poder conèixer aquesta realitat.