Hi havia una vegada un filòsof xinès que deia: "La pàtria és només un campament en el desert". Doncs bé, un grup de joves ha instal·lat una petita pàtria a la plaça de Catalunya de Girona, seguint la tendència general de la moda imperant. N'hi ha que només hi van a hores convingudes perquè estan enfeinats, però n'hi ha també uns quants que hi habiten permanentment. Segurament no tenen res més a fer, és un dels seus problemes i també un dels problemes més apressants del nostre país.

Els acampats volen solucionar-ho mostrant la seva indignació contra el sistema capitalista, acampats -això sí- en tendes de campanya comprades al Decathlon. Quan el que escriu aquest article pretén fer-los una foto s'hi neguen, probablement tenen por de veure's identificats quan, en un futur proper, presentin el seu currículum al cap de personal de la Caixa o al mateix Decathlon, si és que volen fer-se uns calerons treballant de temporada, per poder anar de vacances a una destinació exòtica i relaxant.

Avui en dia, en aquest país, gairebé tothom està indignat per una cosa o l'altra: uns perquè no troben feina, altres perquè no troben aparcament; uns perquè amb el seu sou no arriben a final de mes, altres perquè no es poden canviar el cotxe amb l'alegria que ho feien abans; uns perquè no veuen cap mena de futur en l'horitzó de la seva vida, altres perquè no tenen cobertura al mòbil o perquè els partits del seu equip de futbol els transmeten en un canal de pagament.

Aquest país és així, no ho solucionaran pas ni els uns ni els altres, ho solucionarem els de sempre, els que hem optat per buscar-nos la vida cada dia de la nostra existència, els que continuem trescant amunt i avall, mentre altres estan acampats a la plaça, amb les tendes de campanya que després utilitzaran per anar de càmping o els que, emparats sempre en els seus privilegis, continuen vivint a costa dels demés.