L'lacaldessa en funcions encara la seva última setmana amb responsabilitat i desitjant que se li respecti la vida privada a partir de dissabte. En l'entrevista repassa temes del passat, del present i del futur defugint de reobrir polèmiques.

Queda una setmana. Són uns dies més lleugers o farcits d'actes?

Encara hi ha actes. Ara vaig al Patronat de la Universitat -l'entrevista es va fer divendres al migdia- i tinc coses d'aquest tipus que encara he de fer. A l'Ajuntament, com que no hi ha Junta de Govern, només queda la tasca del dia a dia. Aquestes setmanes els diferents regidors s'han anat reunint amb una comissió que en Carles Puigdemont ha volgut fer per parlar de les diferents àrees i les diferents feines.

Està contenta per recuperar la vida privada?

La responsabilitat de ser l'alcaldessa vol dir que estàs quasi 24 hores al dia pensant coses, fent coses i hi haurà un canvi important. I sí, recuperaré molt de temps que ara dedico a l'Ajuntament.

Què farà dissabte a la tarda i diumenge... les primeres hores després d'abandonar l'alcaldia?

Com que recupero la vida privada, m'ho reservo privadament.

En algun moment s'ho ha repensat això de plegar?

No. Era una decisió que tenia presa fa molt de temps, com ja he explicat altres vegades. Ha estat una etapa de la meva vida dedicada a l'Ajuntament i en el moment d'entrar mai vaig pensar que seria de vint anys... però ha estat de vint anys. I a més a més, amb tot le procés he estat alcaldessa de la ciutat nou anys i mig i és una etapa de la qual em sento satisfeta però no hi ha hagut cap penediment, ni molt menys.

No és militant del PSC. Seguirà lligada d'alguna manera al PSC o a la política?

Sempre m'he presentat com a independent però em sento socialista. Mantindré el contacte amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. El partit té un ventall molt ampli de simpatitzants que participa en moltes coses i estic oberta fer el que calgui.

Els 22 anys de mandat de l'anterior alcalde, Joaquim Nadal, li han pesat d'alguna manera?

No. En absolut.

Ni en positiu ni en negatiu?

En negatiu gens. Al contrari. Jo vaig participar en alguns d'aquests anys com a regidora i el bagatge que vaig tenir en aquell moment m'ha ajudat molt a tirar endavant un projecte de ciutat que havíem configurat tots plegats i que jo he volgut continuar amb totes les diferències que tenim com a persones. En Joaquim Nadal és d'una manera i jo d'una altra. La ciutat ha canviat i, per tant, penso que hem fet unes polítiques adaptades al moment. A mi, la política que es va fer en aquells anys m'ha ajudat més que no pas m'ha estorbat.

I li ha demanat consells molts cops?

No. No. En Joaquim Nadal quan va deixar el càrrec jo ja era a dintre i sabíem com anava tot. No és com ara que s'ha de fer un govern molt nou. En aquest sentit, jo coneixia l'Ajuntament... Hem parlat de coses, però d'una manera molt distesa com quan et trobes per fer un cafè. Però no de dir "què faries?". Ell sempre ha estat a disposició però per debatre temes, per comentar... simplement això.

En les darreres eleccions el PSC s'ha quedat només amb set regidors. No va dir massa tard que plegava per donar més presència a Pia Bosch?

El tema del calendari el vam decidir en l'àmbit del partit. La decisió meva estava presa feia molt de temps. Però hi va haver les eleccions autonòmiques i vam decidir-ho fer en aquell moment. Però no crec que hagi influït gaire en el resultat electoral. M'haurien agradat uns resultats millors però quan veus la situació general, de la ciutat i de tot el país i de l'Estat... És un moment molt especial i molts partits que fins ara han estat a l'oposició i al govern s'han inclinat molt per remarcar els 32 anys de govern socialista... Ha estat més fàcil fer propaganda d'aquest tipus aquí i a altres lllocs. Jo vaig fer pública la decisió, pactada amb el partit. Crec que la Pia Bosch ha fet una gran campanya, coneix l'Ajuntament, ha treballat molt com a delegada del Govern quan ho va ser i com a parlamentària i no crec que sigui la seva persona que ha fet baixar els tres regidors si no un context global que estem passant el PSC i una part que la ciutat hem fet coses bones i coses que potser no han agradat tant. Però no únicament és per quan vaig anunciar que no em presentaria.

Ni Anna Pagans, ni Pia Bosch...

No es poden fer deduccions d'aquest tipus personal. Els gironins han anat a votar. I hi han anat pocs. Ni el 50%. I això és un fracàs de la democràcia. Això vol dir que els polítics no fem prou pedagogia o n'hem de fer més o diferent perquè la participació és molt important. És un tema clau i és el que m'ha sabut més greu. Independentment dels resultats.

Les tres forces del tripartit han estat castigades. Es penedeix ara de renovar el pacte amb ERC i ICV-EUiA el 2007?

No. No tinc penediment. Sempre he cregut en una política en aquest ajuntament liderada pel PSC, alguns amb majoria absoluta i amb els socialistes guanyant les eleccions però amb majoria d'esquerres i catalanista. I això, sempre ho he trobat amb els partits que tinc més propers a aquesta línia com són Esquerra i Iniciativa i així, a més, hem tingut un govern fort.

Puigdemont vol governar en minoria, amb deu regidors. Vostè un any un cop va guanyar amb onze regidors i l'altre amb deu i va preferir pactar tots dos cops. Com veu la desició de Puigdemont?

Ho haurà d'explicar ell. Jo sempre he pensat a acostar-me més a les forces amb les quals tinc més afinitats que discrepàncies. Ell decideix governar en minoria i haurà d'anar fent pactes amb les forces polítiques perquè la ciutat tiri endavant.

Va pensar de trencar el pacte en algun dels dos tripartits perquè ERC o ICV haguessin tibat massa la corda?

No. Ho hauria dit o ho hauria fet. Hi ha hagut debat interns importants. Però sempre hem arribat a un acord per poder tenir un govern de progrés, d'esquerres i catalanista.

Algunes picabaralles internes han acabat sortint a la llum. Això no ha estat perjudicial per a tots tres?

Han estat temes molt concrets. Cadascú ha exposat les seves opinions... però darrere d'aquests debats i discrepàncies hi ha hagut acords amb totes les polítiques que hem aportat. En algun tema alguna força ha fet pública la seva disconformitat en algun projecte però han aprovat el pressupost on hi havia diners per fer aquests projecte. Són coses que poden passar en governs de tres forces polítiques.

Quins grans reptes esperen a Carles Puigdemont?

La ciutat ella mateixa és un repte. Però per dir-ne un... estem acabant el túnel de l'alta velocitat. És un tema molt important per a la ciutat i ell ho sap, com és lògic. És un repte que les obres continuïn bé. També les negociacions per continuar aquestes obrs que ningú ha dit que es pararan. Cal seguir-les cada dia i a mitjà i llarg termini amb els projectes que caldrà anar configurant per, al final, tenir una ciutat amb un espai absolutament nou amb una nova centralitat.

S'han explicat bé les obres?

Crec que sí. Hem estat de manera constant treballant amb Adif i la UTE per fer un seguiment exhaustiu a tots i cadascun dels passos que s'han fet. Hi ha hagut informació com Déu mana als veïns de l'entorn afectat i a la ciutat en general. Hi ha queixes, però són molt puntuals. Crec que s'ha trepitjat el terreny, s'ha contestat tots els correus electrònics, que són milers... Tant en una escala, en un carrer o en els barris concrets s'han fet reunions per donar la màxima informació possible. El que passa és que en alguns moments les obres anaven com anaven. Ara hem pogut fer més reunions perquè hi havia els pous al Güell, i al principi quan vam desmuntar el Parc Central i la plaça d'Europa també. Hem fet més reunions quan hi havia més coses a dir.

Que CiU marxés de la comissió de seguiment de les obres va ser un tema estratègic seu?

Sí. Va ser perquè va venir el director general d'Adif. Va ser tot molt precipitat i no vaig poder comentar-ho als portaveus. El senyor Puigdemont es va sentir ofès. Va ser una excusa per no voler venir en unes comissions que hem anat fent i on hem anat explicat tot allò que explicàvem als veïns. Crec que es va equivocar. Però igualment, sempre que ha demanat informació, l'ha tinguda.