Tinc a casa dues guies editades per l'Ajuntament de Girona d'ençà de la recuperació de les llibertats democràtiques. L'una, GIRONA, LA GUIA DEL CIUTADÀ, és de 1985, amb text, dades i disseny de Joan Casanovas i plànols de Dolors Jofre; l'altra, LA GUIA DE GIRONA, és de 1995, i va ser coordinada per Mercè Rovira. M'interessa especialment subratllar avui allò que distancia 1985 de 2011. No són només 26 anys.
L'any 1985 era el 6è de 23 de Joaquim Nadal i Farreras com a alcalde de la ciutat. Havia estat investit amb els vots del seu PSC i del PSUC el 1979 (9 + 4), i havia aconseguit una àmplia majoria absoluta per al PSC (16 regidors de 25) el 1983. Era president de la Federació de Municipis des de 1981 i diputat al parlament de Catalunya des de 1984. L'any 1985 era governador civil Pere Navarro i Olivella; governador militar, Jerónimo Sánchez Sandín; president de la Diputació, Salvador Carrera i Comes; bisbe, Mn. Jaume Camprodon i Rovira.
Girona era el 1985 una ciutat de casernes i convents que tenia un migrat col·legi Universitari i una més prestigiosa UNED. La N-II la travessava sencera per la carretera Barcelona, Marquès de Camps, Ferran Puig, passeig de la Devesa i avinguda de França. Al bell mig de l'avinguda de Sant Narcís hi havia els dipòsits de la Campsa i la carretera de Santa Coloma començava amb un pas a nivell.
El pòrtic de la Guia del ciutadà de 1985 el signa Joaquim Nadal. És tota una declaració de ciutadania: "És molt freqüent que les ciutats i els seus governants preocupats per la imatge exterior dediquin els seus esforços a fer conèixer la ciutat a fora. Són molt més freqüents les guies per a forasters que les guies per als ciutadans. Res més injust que això". I més endavant afirma: "Conèixer la ciutat vol dir viure-la intensament". I també: "Aquesta Guia vol ésser una permanent incitació a usar de la ciutat". O bé: "La riquesa d'un fet urbà és que pot tenir tantes lectures com ciutadans". Nadal conclou el pòrtic inspirat per 8 versos de Vicent Andrés Estellés que parlen de València:
"jo no assenyalaria, com ho fan, llocs il·lustres,
monuments impassibles, les pedres en cos i ànima,
els llibres que tragueren de Sant Miquel dels Reis,
l'amable biblioteca llatina del Magnànim,
sinó els reconamanbles llocs on tant ens volguérem,
on t'obrires la brusa amostrant-me els teus pits,
on per primera volta et va besar un home,
i aquell home era jo, segons em deies tu..."
Les dades que la Guia aporta són avui, 26 anys després, entranyables. No és que no hi hagués Internet; és que no hi havia ni mòbils, ni prefixos. Així, el telèfon de l'ajuntament era el 201400; la informació ciutadana, 216666, etc. Els centres oficials de l'època eren 6: Ajuntament, Governació, Audiència, Govern Civil, Govern Militar i Diputació. Hi havia sis consolats: Àustria, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia i Noruega. Naturalment, la ciutat estava dotada de tota mena de federacions esportives, algunes de sorprenents avui: de bitlles; d'esport aeri; de boxa; de tir olímpic; de motonàutica; de pilota basca; de lluita... L'exèrcit era ben present a la ciutat: el Regiment d'Artilleria 22; el Regiment Ultònia 59; la Caixa de Reclutes 421; el Govern Militar; la Policia Militar; la Residència d'Oficials; la Farmàcia Militar i l'Hospital Militar. Els jutjats eren tots a la plaça de la Catedral, número 2; i magistratura, al carrer Alvareda. Les forces d'ordre públic eren: el Cos general de Policia; la Guàrdia Civil; la Guàrdia Civil de Trànsit; la Policia Nacional; els Mossos d'Esquadra; i la Policia Municipal.
De l'apartat d'associacions cíviques, criden l'atenció alguns col·lectius: l'Associació Mixta de Separats de Catalunya; el Col·lectiu per a la No-violència; l'Associació Gironina "Amics del Mar"; o la Unió de Radioaficionats Espanyola (U.R.E.), entre altres. S'apunten a la Guia grups de música, teatre i animació: l'orquestra "els Únics"; el conjunt "Maraca i Marxa"; Quim i Marcel; la Xaranga; el Teatre Experimental Independent "Inteatrex"; el Tei de Sant Marçal; o Exterminio (carrer de la Rutlla, 103).
Els partits polítics de 1985 no eren ben bé els d'ara: Alianza Popular, el Centro Democrático y Social, CDC, ERC, el Partit dels Comunistes de Catalunya, PSC-PSOE, el PSUC, la Unió Democràtica de Catalunya, el Partit Demòcrata Popular, l'Entesa d'Esquerra Catalana, els Nacionalistes d'Esquerra, el PSAN o el Partit Humanista. Entre els sindicats: CNT, UGT, CC OO; USO, CSTC, el Sindicat d'Ensenyants de les Comarques o el Sindicat d'Artistes Plàstics.
Que el llenguatge ha evolucionat per la via del políticament correcte a la recerca de dignificar els subjectes denominats, és evident contemplant els noms de les "Associacions de disminuïts" de 1985: l'Associació Protectora de Subnormals "Angelus", per exemple. D'entre les associacions culturals i científiques, també són destacables algunes curiositats: el Centre d'Estudis Paleo-Eco-Socials; Girona Espero o Numúlit del carrer de la Força, 16.
Entre els hospitals i clíniques, també hi ha sorpreses als ulls d'avui: la Casa de Socors de Santa Clara, la Clínica dels Doctors Muñoz, la Clínica La Esperanza; l'Hospital de Girona Álvarez de Castro, l'Hospital Santa Caterina a Girona i l'Hospital Psiquiàtric Dr. Castany a Salt. Els estudis universitaris estaven desmembrats i repartits per la ciutat: el Col·legi Universitari de Girona (UAB), amb ciències a la Casa de Cultura i lletres, al Seminari; l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'EGB, a l'Annexa; l'Escola Universitària d'Infermeria, a Pedret; l'Escola Universitària Politècnica de Girona (UPC), al carrer Santaló; la UNED, a Jaume I, i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials, a la pujada de Sant Domènec, 12.
El mercat ambulant (el mercadillo) es feia a l'hivern, a l'antic llit del Güell; a l'estiu, al passeig de la Devesa. Hi havia encara la Fira del bestiar a la carretera de Palamós. Els cinemes de fa 26 anys són de bon recordar per a molts gironins: Albéniz, Catalunya (I, II, III), Coliseu, Gran Via, Modern, Plaça (a,b,c) i Ultònia. La premsa diària que esmenta la Guia és també remarcable: Punt Diari, Los Sitios-Diari de Girona; El Noticiero Universal; El Correo Catalán... Les instal·lacions esportives també són recordables: el pavelló de la Devesa i la pista semicoberta del costat; el pavelló i piscina de Palau; el camp de futbol de Montilivi, el camp del Pont Major, el de Vila-roja, el dels Germans Sàbat, el de la Joventut, el de Santa Eugènia; i la piscina de la Devesa. No hi havia res més.
Per acabar aquest inventari -que podria ser llarguíssim-, algunes curiositats: a l'Estació de Servei Sanllehí del carrer Pare Claret, 2, servien, per cent pessetes (0,60 euros), 10 litres de gasolina súper; només hi havia 7 línies d'autobusos urbans d'hora en hora o de mitja hora en mitja hora; Girona-Sarrià de Ter; Girona-Salt; Girona-Vila-roja; Girona-Grup Sant Narcís; Girona-La Creu de Palau-l'Avellaneda-Montilivi; Girona-Germans Sàbat i Girona-Montjuïc...
La Guia del ciutadà de 1985 tingué, aquests dies fa 26 anys, una gran acollida de públic i de crítica.
