Els records personals i el reconeixament de la vàlua i projecció literària de Roberto Bolaño van ser, ahir al migdia, els protagonistes de la inauguració del carrer que Girona ha dedicat a l'escriptor xilè, que va residir a la ciutat (hi va arribar el 1980) abans d'instal·lar-se a Blanes (definitivament, el 1986) després de casar-se amb Carolina López. Organitzat per la publicació El Llop Ferotge i la Llibreria 22, l'acte va consistir, bàsicament, en parlaments alternats amb la lectura de textos de Bolaño. Jorge Morales (d'El Llop Ferotge) va recordar que la iniciativa de dedicar un carrer a Bolaño va ser impulsada el setembre de 2008 en un acte d'homenatge en el Teatre Municipal de Girona a propòsit de la presentació d'una monografia. La regidora en funcions de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Lluïsa Faxedas, va assumir la gestió de la petició, que va ser portada al ple municipal i aprovada per unanimitat el desembre de 2009. Ahir, la regidora en funcions era a l'acte, acompanyada per la seva família més pròxima. Precisament, Faxedas va ser de les primeres persones que es va adonar que aquell senzill acte de reconeixament a la figura de Bolaño comptava amb una presència d'excepció. La cantant i poetessa Patti Smith, icona del punk i gran admiradora del xilè en llegir les novel·les 2666 (pòstuma) i Los detectives salvajes, es va dirigir als assistents en un castellà poc fluid però prou entenedor abans d'interpretar una cançó dedicada a Bolaño i donar gràcies al finat per l'obra literària llegada. Ignacio Echevarría (crític literari) Bruno Montané (poeta) -van cloure l'acte. Amb anterioritat, Salomé Bolaño, germana de l'homenatjat, va recuperar unes cartes de l'escriptor amb recomanacions vitals. Jorge Herralde, fundador i director d'Anagrama, que va publicar obra del xilè, va explicar anècdotes de la seva relació. A tall d'exemple, Bolaño restava de cinc a sis hores en les dependències de l'editorial, passant per tots els departaments abans d'accedir al despatx del director. També va explicar detalls del procés que va portar a concedir-li, el 1999, el premi internacional de novel·la Rómulo Gallegos.