Carlota Mateos fa un tàndem gairebé inseparable amb Isabel Llorens, la seva sòcia a Rusticae, a qui va conèixer esperant un avió. Amb 20 anys va abandonar els seus estudis per començar un projecte nou: gestionar un hotel «amb encant» a Astúries. Un any després, Mateos i Llorens es van adonar que els establiments rurals necessitaven més suport per tirar endavant i van crear la socitat Rusticae

Van començar treballant des de casa i ara agrupen més de 230 hotels. Quines són les claus d'una iniciativa emprenedora?

En el nostre cas la clau va ser que vam tenir l'oportunitat de conèixer una indústria incipient i molt innovadora des de dins, ja que abans de muntar Rusticae vam estar gestionant un petit hotel amb encant dels meus pares a Astúries. Allà ens vam adonar de les necessitats que tenia aquest sector hoteler específic i decidim donar-li resposta. La sola idea de portar -ho a terme ens va apassionar des del principi!

Quin és el moment més difícil per a algú que emprèn?

Els començaments, si vas molt just de recursos, i després la gestió del creixement sense cap mena de dubte. De sobte la maquinària es greixa i comença tot a anar a una velocitat que et desborda. Aquí ho passes fatal perquè tens l'eterna sensació que no vas a donar abast i que en qualsevol moment vas a cometre un grandíssim error que et pot deixar fora de joc. És una sensació molt peculiar, però també molt estimulant si et van els reptes.

Com se supera?

Amb molta organització, delegació en un equip ben format i molta confiança en un mateix.

És el tàndem de directives una fórmula d'èxit?

En el nostre cas, sens dubte. Som «carn de tàndem». Ens agrada treballar juntes, compartir el pes i les responsabilitats i per descomptat també els èxits i els fracassos. Ens ho passem bé, treballem juntes i, entre les dues, millorem molt els projectes.

Per a un emprenedor que és més important: un bon finançament o una bona idea?

Les dues coses són fonamentals. Nosaltres comencem pràcticament sense recursos. Sis mil euros era tot el nostre patrimoni -entre les dues- i hem patit el que implica que els bancs no et concedeixin ni una pòlissa de crèdit fins que no portes 7 anys funcionant -i ja no la necessites-. Així que això ens ha obligat a créixer de manera orgànica, mesurant molt la despesa. Si ho mires positivament «no hi ha mal que per ben no vingui, ara mateix no tenim pràcticament endeutament, ni dependència de finançament extern, la qual cosa en els temps que corren és un autèntic luxe. Però també és cert que el nostre cas és molt puntual. L'accés al finançament és bàsic per als negocis.

Des de fa anys s'explica que les marques han de vendre emocions, vau ser pioneres a Rusticae?

Ara hi ha molt «mercenari» d'emocions i experiències en el món empresarial. Intentar provocar o d'arribar a les emocions del consumidor és complex i ha de ser absolutament honest. Així que el temps farà la selecció necessària perquè tot aquell que digui que ven emocions i que no ho faci, quedi fora de joc.

Considereu que heu transformat el mercat dels hotels amb encant? Fins on arriba la vostra aportació?

Nosaltres no l’hem transformat. Diguem que hem acompanyat al sector de la petita hostaleria amb encant des de les seves albors. Hem crescut i ens hem transformat junts. La gran aportació de Rusticae en aquest sentit és que ha estat l'instrument que ha amalgamat a una oferta d'hotels meravellosos que feien la guerra cadascun pel seu costat, sense unir forces, sense generar sinergies entre si. Això és el que ha modificat Rusticae, que ha estat capaç de crear una gran família d'hotels que ara tenen un espai comú on trobar-se i en el que créixer.

Sou empresàries de les que defensen les noves tecnologies i la innovació. Com van transformar el vostre negoci?

Per descomptat! Nosaltres gastem cada any una grandíssima part del pressupost en tecnologia i innovació. Avui no té discussió, si no estàs en aquesta batalla, no hi ets.

Cada vegada hi ha més marques d'hotels amb encant. Com es lluita contra la competència?

Mirant cap endavant. Sempre hem defensat l'autenticitat i l'originalitat com la manera més eficaç d'estar sempre per davant de la competència. Al nostre equip sempre li diem que si mira cap endavant la foto que ens fa la competència sempre sortirà moguda, així que ho apliquem al peu de la lletra.