El passat no sempre pot respondre als nostres interrogants, és més, a vegades ni tan sols pot donar les respostes adients perquè aquestes cal buscar-les en el calaix de les idees, un indret folrat amb una matèria refractària al temps. A vegades em sembla que, amb el grapat escàs d'idees fonamentals que romanen al fons d'aquest calaix es podria compondre una taula periòdica semblant a la dels elements químics formulada per Mendeléiev.

A partir de les idees fonamentals, tothom elabora les combinacions i formula les seves propostes i, per molt virtuós que se sigui en el tema, ningú serà capaç mai d'anar més enllà de l'estructura atòmica d'aquestes nocions primordials. L'únic que podem fer és combinar els elements, les idees, en el laboratori de la vida i pregar perquè el resultat de l'experiment no ens exploti a les mans.

Encara que, generalment, la perillositat de les idees precisament arriba quan s'hi juga poc, quan no es combinen les unes amb les altres. Les idees primordials com més pures, més inestables. Quan un grup de gent indignada, posem per exemple, surt al carrer amb una sola idea al cap, pot fer detonar el sistema social, el règim polític i pot fer desviar per sempre més el curs de la història, però si en el cap de cadascun dels indignats hi bull una idea diferent, acaba passant el de sempre, o sigui que en el cas de guanyar, tot canvia per seguir igual que abans.

No sé com acabarà tot això d'aquesta revolució dels indignats, per no saber no sé si comptar-m'hi o no, però pel que veig no serà molt diferent d'altres vegades: convenceran, però no venceran, perquè per vèncer s'ha de tenir una sola idea al cap, ben arrelada en el passat -que la majoria ignoren- i projectada cap un futur on bulliran les mateixes idees de sempre, en el cap d'altres indignats que renegaran dels d'ara. La vida, ja ho deia Montaigne, puja i baixa.