Estudiants universitaris, professors, metges, pares i mares d'alumnes, sindicats, organitzacions no governamentals, dones de la neteja i "indignats" han coincidit en una cosa: el punt de concentració en les seves protestes a Girona. Tots aquests col·lectius s'han manifestat en els darrers temps a la plaça Pompeu Fabra, davant la seu de la Generalitat.

L'edifici engloba gran part dels serveis territorials del govern català a Girona i això ha provocat que pràcticament totes les protestes que s'han fet a la ciutat hagin acabat en un moment o altre en aquest punt. Antigament eren habituals les de temes educatius a la plaça Calvet i Rubalcaba (al mercat del Lleó), on hi havia els antics serveis territorials d'Ensenyament. Ara, però, també es fan a Pompeu Fabra.

Per ara, totes han estat pacífiques i més o menys cíviques. Màxim s'han acabat enganxant adhesius als vidres de l'edifici o al mobiliari urbà. Crits durant mitja hora, altaveus simulant sirenes i algun petard. Res més. Aquest ha estat el factor clau que ha aconseguit que els comerciants de la plaça i dels carrers propers vegin fins i tot amb simpatia les concentracions.

Els veïns van interpretar ben aviat que un cop acabades les obres per aixecar la seu de la Generalitat veurien periòdicament, des d'un lloc privilegiat, protestes de tota mena. Però aquest no era el seu principal neguit. Els residents temien altres conseqüències: la manca d'arbres i, per tant, d'ombres, les sortides de fum de l'aparcament soterrat i el soroll continuat del pas dels vehicles per les llambordes.

El sentiment general envers les concentracions és més de diversió que d'angoixa. Si pregunta pels fons de la qüestió, és evident que" no voldríem ningú protestant, que voldria dir que les coses es fan bé", assenyalen.

"És la voluntat del poble!"

"Trobo bé si es queixen per coses que crec que tenen raó", indica una de les responsables d'una botiga de decoració i parament de la llar que hi ha a la plaça. Les concentracions mai han comportat cap problema a l'establiment. "Ni cap benefici ni cap molèstia", assegura Judit Díaz.

Ni tan sols els bars i restaurants n'obtenen beneficis, tot i que en ocasions, un cop la protesta ha finalitzat, algunes terrasses semblen més plenes. Ho expliquen Gonzalo Orcel de la cafeteria Ca l'Iván i Rafael Garcia del Rebost. Orcel concreta: "Vénen i se'n van. Cap problema amb les manifestacions: Em sembla bé que protestin si aconsegueixen alguna cosa". Rafael Garcia, d'El Rebost, exposa que si la gent es queixa no s'hi pot fer res. I no s'ha de fer res: "És la voluntat del poble!".