Carles Puigdemont, líder de CiU, es convertirà avui al migdia en el 95è alcalde de Girona. Puigdemont recollirà el testimoni d'Anna Pagans, que posarà fi a 32 anys d'alcaldies socialistes, i passarà a formar part d'una llarga nòmina de persones il·lustres de la ciutat, entre les quals destaquen noms com Andreu Tuyet Santamaria, Emili Grahit, Valentí Comas, Miquel Santaló o el mateix Joaquim Nadal. Els gironins i les gironines viuran avui un dia per a la història.

Després que durant tot el segle XVIII les corporacions municipals i els regidors fossin nomenats directament pel rei, el segle XIX portaria una nova administració local. L'11 de desembre de 1813 es posà fi definitivament a la guerra amb els francesos i Napoleó alliberava Ferran VII i el reconeixia com a rei. El 22 de març el rei Ferran arribava a la frontera. El dia 24, al Fluvià, es trobà amb les tropes espanyoles que el van rebre amb demostracions d'alegria, i va entrar a Girona al capvespre.

El primer alcalde va ser Marià Berga, just per convocar unes eleccions que se celebrarien el 3 d'abril de 1814. L'escollit va ser el noble Narcís de Foixà, que encapçalava un consell municipal format per nobles i agremiats. Com cita Josep Clara a Introducció a la Història de Girona, "la composició dels ajuntaments -renovats per eleccions indirectes cada any- demostra que el nou sistema comportà només un canvi ben petit quant a donar entrada a noves persones".

Els aldarulls que viuria Girona el 1820 provocarien un canvi en l'alcaldia, que després de passar per les mans de tres nobles acabaria en mans d'un advocat: Valentí Comas, va ser el primer alcalde de llarga durada a Girona. Va estar-s'hi 13 anys. Durant el seu mandat, Girona es recuperava de la desfeta de la Guerra i iniciava una recuperació progressiva. Entre 1805 i 1836, Girona passava de més de 5.000 habitants fins als 9.000 veïns. Valentí Comas va ser digne representant d'una època en la quals molts dels hisendats del camp i la ciutat es van convertir en la classe dominant.

El 1833, Girona esdevenia capital de la nova província. A Girona les forces vives anaven alternant-se al poder, encara que la ciutat va veure com Francesc Camps i Roger o Joan Martell assolien fins a dos vegades la vara d'alcaldia. Com a exemple de com s'escollien els alcaldes cal remarcar que el mateix Martell va ser també alcalde de Reus, anys després.

Entre els anys 30 i els anys 60 del segle XIX, Girona viuria una vertadera represa demogràfica, molt afavorida per la influència del camp sobre la ciutat. Els benestants pagesos continuaven tenint el poder a la capital. A partir de 1840 es detectava ja una diversificació de treballs i la instal·lació d'una fàbrica que donava feina a 150 persones. El paper, el cotó i la foneria començava a atreure treballadors i el ferrocarril arribaria el 1862.

Abans de l'arribada de la revolució del 1868, el sistema ja havia permès que l'Ajuntament hagués comptat amb 30 alcaldes. Com relatava Josep Clara, tot i la caiguda d'Isabel II "les diverses eleccions dutes a terme a través del sufragi universal entre 1868 i 1872 demostraren la debilitat del grup republicà federal enfront dels neocatòlics o dels candidats governamentals".

La proclamació de la primera República el 1873 va provocar la dimissió d'un ajuntament que defensava encara la monarquia i se'n nomena un altre de presidit per l'advocat Joaquim Riera i Bertran. En aquell moment, com remarcava l'historiador Clara en la seva publicació "el caire popular de la corporació municipal presidida pel tintorer Josep Prats s'explica per la composició socioprofessional del republicanisme -integrat per petits comerciants, artesans i treballadors- i per l'abstenció activa dels conservadors". Durant aquest mandat bona part del treball va ser defensar-se dels atacs dels carlins, que pretenien sembrar el terror.

Al final de la guerra carlina, el 1875, la Restauració borbònica va permetre anys de tranquil·litat. L'Ajuntament fou format per conservadors i liberals, encara que ja cap a la fi del segle XIX s'hi afegien representants del republicanisme i del regionalisme. En aquesta època regien els destins de Girona Pere Grahit i el seu fill Emili Grahit -que va ser dels més estables de l'època tot i que va renunciar, cansat de veure frenats els seus projectes- o Tuyet Santamaria. El 1891, Girona ja havia assolit la xifra 50 en nombre d'alcaldes, "honor" que va correspondre a Agustí Garriga, que només estaria un parell de mesos al capdavant.

Demogràficament Girona es va quedar estancada en els 15.000 habitants per l'existència d'unes muralles que ofegaven el creixement urbanístic, però es van impulsar grans canvis com l'ampliació del ferrocarril fins a França, l'aparició de noves línies cap a Sant Feliu de Guíxols, Palamós o Olot, l'enllumenat elèctric o la incorporació de noves fàbriques com la Gròber o les farines Ensesa.

A principis del segle XX, Girona esdevé el segon nucli cultural de Catalunya i es percep un progrés demogràfic, urbanístic i comercial. La vida política es va animar per l'ascens de la Lliga Regionalista en dretiment del caciquisme i dels partits oficials. Tanmateix en el període de entre 1900 i 1923, segons Josep Clara, "de quinze alcaldes només quatre pertanyerien a la Lliga i els altres eren de les diverses fraccions monàrquiques". Els homes amb més relació amb la política foren Frederic Bassols, que va ser quatre vegades alcalde o Francesc Coll i Turbau, que va ser batlle durant dues etapes.

Durant la dictadura de Primo de Rivera i del general Berenguer, les corporacions gironines estarien composades pels primers contribuents i després per membres nomenats pel governador i procedien de les capes més conservadores de la societat.

El 14 d'abril d'abril de 1931 també va ser un dia històric. Girona viuria una animació de la vida política i associativa amb l'arribada de la Segona República. Miquel Santaló es convertia en alcalde amb un 77% de participació i ERC sumava 15 dels 23 representants a la plaça del Vi. D'aquesta època va destacar la preocupació per l'eduació, ja que es construrien més places escolars que durant tot el període monàrquic.

La desfeta de la guerra

El triomf a les municipals de 1936 del front d'esquerres va ser el preludi de l'aixecament de l'exèrcit. La Guerra Civil deixa Girona sota el control dels comitès republicans fins gairebé els darrers mesos de la confrontació. L'oculista Tarrús, home de la dictadura anterior, es faria càrrec de l'alcaldia fins donar- el relleu a Albert de Quintana, fill d'un antic alcalde de la Lliga. Girona no arribava als 30.000 habitants i, a més dels mals de la postguerra, va patir dues inundacions, el 1940 i el 1943. Posteriorment vindrà Antoni Franquet, capità mutilat sotscap provincial del Movimiento. "La intervenció del poble va ser nul·la fins al 1948, en què s'inventà la representació per terços, la qual només afectava els regidors", assenyala Clara.

Girona es va conformar i pacificar i la corporació va continuar en mans de persones vinculades a elements de dreta. Al anys 50 professions liberals com metges, advocats i les tradicionals com industrials, terratinents i comerciants es feien càrrec de la direcció de la ciutat. "L'afany de construir la "Gran Girona" dugué aires de superioritat al consistori que presidia Pere Ordis", remarcava l'historiador. Expansió urbana, consumisme i l'annexió dels municipis pròxims van ser la marca del seu mandat. El mandat franquista el tancaria Ignasi de Ribot, que va esmenar alguns dels desficacis dels seu predecessors.

Joaquim Nadal va ser el primer alcalde de la democràcia retornada. Girona va viure un altre dia històric. Després de molts anys, les esquerres tornaven al govern i s'obria una etapa que seria transformadora. La ciutat es va abocar en el canvi intens i va anar evolucionant.

El 2002, el socialista Nadal cedia el testimoni a Anna Pagans. L'única dona que ha estat alcaldessa de Girona deixarà el càrrec avui i se situarà com la cinquena persona que més temps ha estat en el càrrec des de 1814. Només Valentí Comas, Antoni Franquet, Pere Ordis i Joaquim Nadal hi han estat més temps que Pagans. Tots cinc són vertaders símbols del temps que els va tocar governar la ciutat. S'obre avui una nova etapa a l'Ajuntament.