El Campament dels Soldats és un lloc que entre 1941 i 1942 va servir d'allotjament per als vençuts i represaliats de la Guerra Civil, que es troba ubicat al municipi d'Artà, al nord-est de l'illa de Mallorca. Escenari que el passat 23 de juliol va visitar Paulí Pallàs Ferrer, un saltenc de 91 anys d'edat, que va sobreviure en aquell campament. Setanta anys després, acompanyat per la seva família i gràcies a la col·laboració de l'associació Amics del Campament dels Soldats, va tornar a la zona repressiva que li van evocar tristos records.

Després d'un exili a França, del qual va haver de tornar per la persecució dels nazis, va recórrer diversos camps de presos del territori espanyol. Paulí Pallàs va arribar el 1941 a Artà juntament amb altres 400 "desafectes", que és com anomenava l'administració franquista als combatents vençuts de la Guerra Civil, per instal·lar-se en tendes de campanya sota el puig des Porrassar, juntament amb la resta de presos.

En el seu retorn al Campament del Soldats, va rememorar com va ser l'arribada a Artà: "Arribem 400 homes, molts d'ells descalços, alguns amb draps en els peus i els que van tenir més sort, amb sabates que se'ls havia proporcionat abans d'arribar a Artà". I és que abans de la seva arribada al municipi, Pallàs havia sobreviscut a les batalles de Terol i de l'Ebre, i a diversos camps de presos de tot Espanya.

Els primers anys, va relatar Pallàs, van ser els més difícils: "Es vivia en condicions deplorables que obligaven a portar molts homes del campament a l'hospital militar de Palma". Segons el seu relat, això va durar fins que el director de l'hospital va notificar els fets a la capitania general de Balears, qui al seu torn va ordenar una inspecció. El resultat va ser un canvi de comandament i la construcció dels barracons a base de pedres i amb una teulada construït amb matolls.

El campament no es va dissoldre fins al desembre de 1942. Fins aleshores, Pallàs, com que era dels pocs que sabien llegir i escriure, va exercir com a oficinista i després com estafeta, fet que li permetia una vegada al mes viatjar a Palma.

Acompanyat de la seva família, el protagonista català del parc natural va oferir també fa deu dies una conferència al teatre d'Artà, on va rebre un emotiu homenatge de molts artanencs i simpatitzants. Allà també va recordar com van ser els seus anys després de sortir d'allà, ja que tot seguit va haver de realitzar el servei militar que el va tenir ocupat durant els tres anys següents.

En un intent de reorganitzar en la clandestinitat el seu partit, el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), va ser detingut i sotmès a un consell de guerra, cosa que va passar tres anys més a la presó. A la sortida, i amb un fill d'un any d'edat, va decidir abandonar la política.