Quasi com cada any Lloret de Mar és notícia. Des de l'època que anava amb calces curtes sento parlar dels problemes de Lloret, de l'oferta d'oci nocturn i de la necessitat d'invertir el producte de sol, platja, discoteca i alcohol (turisme de borratxera que va definir encertadament al consellera Tura i que tan malament va rebre el sector de l'oci) pel de turisme cultural. Considero que ara per ara Lloret no té solució. No volen la solució, hi ha massa interessos entre hotelers i empreses d'oci nocturn. No hi ha estudiant de qualsevol país de l'Europa civilitzada que no conegui Lloret. En canvi, si dius que ets de Girona no saben on cau. És paradoxal que els promotors d'oci nocturn lloretenc inflin d'alcohol els i les joves clients, promocionin copes gratuïtes a partir d'un consum mínim, sigui tot plegat a can mai tanquis, i després es desentenguin dels problemes com aquell que sent ploure. Des de sempre bars i discoteques es descontrolen els mesos d'estiu i no hi ha manera de fer complir la llei. Turisme barat, que cerca només diversió a partir de l'oferta que fa el municipi. La solució passaria per fer un Lloret nou, un nou municipi que substituís l'actual i que s'assemblés als del seu voltant. Fora hotels barats, fora discoteques sobresaturades on s'hi trafica de tot, fora massificació de baix nivell. Però és això el que vol Lloret? La meva opinió és que no. És que, malgrat tot, són molts els treballadors mal pagats, moltes petites empreses, molts de serveis i ingressos a l'ajuntament que ningú hi vol renunciar encara que calgui, al llarg de l'estiu, fer el paperet. I qui dies passa anys empeny i fins la propera.

Canviar l' oferta turística no és fàcil. Però amb imaginació és possible. En un municipi del Baix Empordà per la seva festa major s'han programat rues de Carnaval. És magnífic veure els vestits que duien pel Febrer, ara en plena canícula, amb sabatots de cuir i capes de cotó, ballar al ritme de samba i de cançons una mica trastocades. Costava veure les comparses ben uniformades ja que després de mig any qui sap on paren tots els detalls, potser mig perduts o potser ja reciclats. I per si no ens manqués encara imaginació, tenim la Oktoberfest en ple mes d'agost, la festa de la cervesa i dels productes alemanys. No és que no agradin les festes, siguin de la cervesa o del vi com acostumen fer a Alemanya, sinó que li podrien donar un altre nom. A aquest pas, per animar la diada de l'Onze de Setembre podrien sortir els tres reis de l'Orient i fer el cagatió, que ben explicat als nens ho podrien entendre. Tot és acostumar-se i així de passada, els botiguers de joguines també podrien fer l'agost. Les senyores que s'asseuen al meu costat ho comenten i somriuen amb la sornegueria pròpia de qui ho ha vist quasi tot. És el món al revés i la pèrdua de criteris. Ja tenen una certa edat i aquestes coses les troben fora de lloc. Bé, jo només les explico.