Quatre generacions de la família Santaló (residents en municipis de Girona i Barcelona, Toulon -França- i Buenos Aires) han estat testimonis aquesta setmana del record inesborrable i afecte sincer que la ciutat de Girona, les institucions de la demarcació i la comunitat universitària catalana i espanyola té cap a la trajectòria acadèmica i la vessant humana del matemàtic Lluís Santaló i Sors (Girona, 1911-Buenos Aires, 2001) en els diferents actes que la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica de la Universitat de Girona (UdG), la Casa de Cultura i l'Ajuntament de Girona han preparat per commemorar el centenari del seu naixement. Una placa, descoberta davant la germana del científic, Maria, de dues de les tres filles (Tessi i Claudia) i d'un dels néts (Luis Guevara Santaló), d'entre altres familiars, recorda allà on va néixer un dels científics més importants que ha tingut la ciutat. Tessi i Claudia, als parlaments, van explicar anècdotes i aspectes de la quotidianitat del pare, que relliguen els records de Girona, la vida a l'Argentina, la passió per les matemàtiques i com millorar-ne l'ensenyament, i la família.

Lluís Santaló era el quart fill de Silvestre Santaló (un dels impulsors de la renovació pedagògica a les comarques gironines, i ara amb escola dedicada a Salt) i Consol Sors. Abans havien nascut Neus, Marcel (també matemàtic) i Joan i, després, vindrien Dolors, Xavier i Maria. L'oncle (germà del pare) era Miquel Santaló, geògraf, pedagog, i polític clau a la II República. En una família culta, liberal i tolerant, amb molts mestres, Lluís Santaló destacava per resoldre els problemes matemàtics. Va ser alumne del seu pare al Grup Escolar i, a l'institut, va coincidir amb Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés. Als 16 anys, marxa a Madrid per estudiar-hi Matemàtiques. Resideix a la Residencia de Estudiantes. Esquemàticament: Llicenciat, marxa a Hamburg (Alemanya) per treballar amb Wilhelm Blaschke. La lectura de la tesi doctoral (1936) és prèvia a l'exili a França (Argelers...) abans d'arribar a Buenos Aires i començar a treballar a Rosario (Universidad Nacional del Litoral). Precisament, aquí es va casar amb Hilda Rossi i va tenir la primera filla: Tessi.

Fruit d'una beca de la Fundación Guggenheim, el matrimoni i la filla van traslladar-se als Estats Units (1948) amb estades a Chicago i Princeton (on es troba amb Albert Einstein, entre altres personalitats). De retorn a l'Argentina, Santaló és professor a la universitat de La Plata i, finalment, a la de Buenos Aires. Neixen Alicia i Claudia. La dedicació plena a la investigació matemàtica, i a com millorar en l'ensenyament (de manera senzilla i aplicada en casos que motivin l'alumne), no van ser obstacle perquè mantingués un contacte permanent amb Catalunya. El saló de plens de l'Ajuntament de Girona va acollir, el 13 de juny de 1986, la cerimònia de Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El 1991, va ser el convidat de la Càtedra Ferreter Mora de Pensament Contemporani i va ser ponent per a professors de matemàtiques. Aquí va conèixer la nova UdG: el projecte el va entusiasmar. "Li semblava extraordinari i l'emocionava. I va manifestar que la grandària era ideal", escriu Xavier Duran en una biografia que la Societat Catalana de Matemàtiques ha reimprès com a contribució al centenari. Un viatge a la Girona natal acompanyat de la seva esposa (que encara resideix a Buenos Aires), amb qui va passejar pels carrers i va retrobar-se amb amics d'infantesa. Un altre motiu de satisfacció va ser saber que molts municipis tenien institut propi. La mort, el 22 de novembre de 2001, va causar un gran impacte a l'Argentina.

Què es la geometria integral?

Les aportacions de Lluís Santaló a la ciència i, per tant, a l'avanç del coneixement i, sovint, millora en la qualitat de vida de les persones no s'arriben a valorar prou fins que no se'n coneix una aplicació pràctica. El director de la Càtedra Lluís Santaló, Carles Barceló, explicava, ara fa pocs dies, en una entrevista a TV3, el següent exemple: "Quan una persona va a fer-se un TAC o li fan un escàner, com és possible, a partir de les imatges, reproduir com és el seu cervell o la columna vertebral? Si bé hi ha molta enginyeria, abans hi ha molta matemàtica. I en els fonaments de tot això hi ha la geometria integral".