Les obres del Grup Praxis 75 formaran part del fons d'art contemporani de la ciutat de Girona, segons va explicar ahir l'alcalde, Carles Puigdemont, en els parlaments de la inauguració de la mostra "Grup Praxis 75 (1975-1990). Una guerrilla comunicativa", oberta al públic a la sala d'exposicions del Museu d'Història de la Ciutat fins al febrer de 2012. Format per Lluís Bosch Martí, col·laborador de Diari de Girona, i Bep Marquès, Grup Praxis 75 es va formar en un context temporal molt significatiu de la societat gironina (poc abans de la mort de Franco i amb el creixement de moviments socials i polítiques partidàries que proposaven un nou model lliure i igualitari) amb uns missatges i unes funcions encara ara vigents, segons van coincidir la resta d'al·locucions. Després de la presentació realitzada per Pere Freixas (director del Museu), també van intervenir, Narcís Selles (curador i responsable de la mostra) i Bep Marquès.

Segurament, l'expressió "obres com cops de puny" (primer dita per Narcís Selles) és la millor definició d'unes creacions artístiques que, apostant per la nova cultura erigida per la comunicació de masses, realitzava una crítica mordaç ("amb humor, sarcasme, imaginació...", tal com explicava el mateix grup el juliol de 1978) de com estava evolucionant el model de societat. Des del principi, el Grup Praxis 75 va presentar una oposició al règim franquista i, en concret, amb aquelles organitzacions que significaven una ruptura amb tot allò que significava la dictadura. L'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona va ser la plataforma a través de la qual es va canalitzar l'activitat. La revista Presència va esdevenir el lloc de publicació dels collages, que analitzaven, críticament, l'actualitat.

La tècnica del collage, que implica un treball de remuntatge amb imatges, tisores, cúter..., va centrar una part del discurs de l'alcalde Puigdemont, que, com a jove periodista, va conèixer, in situ, el procés de preparació de les ?obres abans de la seva publicació. Resumint, aleshores, l'ara alcalde de Girona tenia una visió escèptica sobre els materials i la idea de permanència temporal de les ?obres més enllà de la reproductibilitat tècnica. El temps no li ha donat la raó. Per Puigdemont, un coneixement bàsic de l'obra del Grup Praxis 75 permet explicitar que el discurs i la funció continuen sent vàlids. Enric Marquès, que va ser recordat durant l'acte d'inauguració, va defensar, el desembre de 1981, que "els components de Praxis, amb les armes que els són pròpies (les tisores i la cola), capgiren l'ordre alienant amb què són publicades les imatges i ens en proposen una nova ordenació, significativa i crítica, molt més a prop de la realitat, dialècticament entesa i analitzada". Una de les activitats que proposa el Museu d'Història de la Ciutat és un taller de retallar i enganxar seguint l'esperit del Grup Praxis 75. Adreçat a l'alumnat d'educació primària, el taller té el propòsit de donar a conèixer i utilitzar procediments i tècniques del collage, el fotocollage i el fotomuntatge i, a més, potenciar la creativitat dels nens i les nenes.

Percepció esbiaixada

Narcis Selles va deixar clar, en l'inici de la seva intervenció, que l'obra del Grup Praxis "necessitava ser revisada" i "rescatada de l'oblit". Pel curador, la recepció de l'obra va ser "insuficient" i "amb malentesos". "Lectures excessivament superficials" i "recepció plana i simplista" van ser raons explicitades. Més de vint anys després de la dissolució, és moment d'una lectura fora de prejudicis en un context sociopolític que convida a la "guerrilla comunicativa".