Els Minyons de Terrassa no van poder culminar el tres de deu amb folre i manilles que volien regalar als espectadors de la plaça del Vi. La colla malva, enamorada de Girona, volia agrair a la ciutat que cada any els convidi per les Fires de Sant Narcís. Volien recompensar els gironins amb un castell que només han fet dos cops en la seva història i sempre a Terrassa. El castell ja estava ferm, però l'enxaneta es va fer enrere quan ja havia pujat cinc pisos amb l'acotxadora pràcticament al cim. La petita ja plorava sobre la pinya abans d'iniciar l'ascens i, a mitja pujada, els dubtes la van fer acabar desistint a ella i a l'acotxadora. La plaça va retronar pels aplaudiments dels assistents com a mostra de gratitud per l'esforç dels terrassencs. La decepció de quedar-se a un pas de fer història a Girona pesaria en la resta d'exhibició a la colla egarenca.

La colla local, els Marrecs de Salt, van aconsenseguir descarregar tot el que es van proposar. Van començar amb un cinc de set i a continuació van portar a plaça el seu castell estrella d'aquest any: El quatre de vuit. És una construcció que darrerament se'ls resistia però que aquest any han aconseguit descarregar ja tres cops. A Girona no ho aconseguien des de l'any 2002. L'èxit va provocar sonors aplaudiments i cançons entre els integrants de la colla. En tercera ronda descarregarien una impecable torre de set.

Després de l'intent desmuntat del castell de deu, els Minyons de Terrassa, en el torn de millora, van poder descarregar un tres de nou amb folre. Posteriorment, els egarencs van intentar un cinc de nou amb folre i manilles. El castell pujava tremolós i quan l'enxaneta ja havia fet la primera aleta, va fer llenya. En aquesta construcció s'ha de fer una aleta a cadascun dels dos acotxadors. L'esfondrament va deixar diversos contusionats. Com a millora, la colla es va refer amb un quatre de nou net. Finalment, s'acomiadaria sense problemes, (abans dels pilars conjunts), amb una torre de vuit amb folre.

Els Capgrossos de Mataró, com els Marrecs, van fer una jornada brillant, descarregant tot l'intentat en una de les seves millors diades de la història. Van obrir amb un espectacular quatre de nou amb folre, van seguir amb un tres de nou amb folre i van acabar amb una torre de vuit amb folre, entre l'eufòria dels blau marins. Els "Grossos" són una colla de nou amb ganes de gresca. Ho van fer palès entre crits i càntics: "Un pis més, un pis més".

Com a cloenda, es van fer cinc pilars de cinc (dos dels Capgrossos de Mataró, dos dels Marrecs de Salt i un dels Minyons de Terrassa) i finalment els saltencs van fer el tradicional pilar a l'Ajuntament. La festa seguiria amb un dinar multitudinari a la pista poliesportiva del parc de Vista Alegre i un concert de Miquel del Roig.