És ben cert que el Sr. Artur Mas ha confós aquest país amb una botiga de betes i fils on l'important és el saldo final i el compte de resultats; és ben cert que és cada vegada més Edward Scissorhands (l'Eduard "Mans de tisora") en lloc de ser el president d'un país modern; és ben cert que està desmantellant serveis públics i que està fent pagar la crisi a la classe treballadora i al funcionariat... Però, atenció, és on és i fa el que fa amb una legitimitat absolutament indiscutible: el poble el va triar majoritàriament i des de fa un any el seu partit guanya totes les eleccions, siguin del signe que siguin, que es fan a Catalunya. Que algú, en la seva insensatesa, o en la seva manca de recursos intel·lectuals, o en la seva perillosa mentalitat política, escrigui impunement en una pancarta o cridi com posseït allò de "Mas a la càmera (sic) de gas" és molt i molt lamentable; és més: és de jutjat de guàrdia.

Altrament, a quina colla d'insensats i indocumentats se'ls acudeix rebentar un acte de celebració tan absolutament cabdal per a la història de Girona i comarques com va ser guanyar la Universitat? En vint anys, en cinquanta, en cent, no hi ha hagut cap altra fita tan important, tan determinant, tan positiva per a la demarcació com la creació i consolidació de la UdG. Argüir ben certament unes reivindicacions justes, fer pública la més enèrgica protesta sobre la situació actual, mostrar el rebuig i la protesta cap al president del govern i la seva política no poden embrutar de cap manera l'efemèride. Desgraciadament, la Universitat de Girona comença a ser coneguda no pas com a temple de la intel·ligència sinó com a capelleta de picabaralles. El comiat del rector Nadal ja va ser un lamentable exemple. La visita de la ministra Birulés, un altre. El 20è aniversari tampoc se n'ha lliurat. Més d'un a Girona hauria de fer-se mirar si sap on és, si sap què és una universitat i si coneix el sentit de la paraula democràcia.

Ara bé, dit i aclarit això, cal deixar escrit i consignat que l'actuació dels Mossos repartint garrotades a tort i dret entre el personal universitari al digníssim i sagrat temple de la intel·ligència gironina és un dels actes més vergonyosos, impresentables i intolerables de la democràcia recent a la ciutat. A més d'un polític amb ínfules de xèrif li convindria rellegir-se els fets del paranimf de la Universitat de Salamanca del 12 d'octubre de 1936. Potser descobrirà que per a ell també van les paraules d'Unamuno: "Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote. Estáis profanando su sagrado recinto. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir, y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha".