Aquests dies es compleix un any des que els meus companys van confiar-me la tasca d'encapçalar la candidatura socialista a l'Ajuntament de la ciutat de Girona. Just ara ha fet un any que vaig començar a presentar aquesta candidatura en un acte molt emotiu el dia 1 de gener de 2011, al Pont de Pedra de Girona al qual varen assistir molts amics, amigues, i molts companys , i en el qual també em va acompanyar, entre altres, el President Pasqual Maragall. Tant jo mateixa com tots els homes i dones que varen acceptar acompanyar-me en aquest viatge érem conscients de la dificultat del repte. I amb tot vàrem voler lluitar "contra els elements", amb optimisme, amb tota la il·lusió i amb tota la nostra energia . Ara, passat aquest any, he d'agrair molt sincerament als companys i companyes, i , sobretot, als milers de gironins i gironines que ens varen votar en les eleccions municipals, la seva confiança i el seu suport. Després d'un any em sento profundament agraïda, perquè em varen oferir l'oportunitat , el dret i el deure, de treballar activament per aquesta ciutat. Es una gran responsabilitat i un gran privilegi que exercim tot el grup de regidors i regidores socialistes, pensant en tots els gironins, en tota la ciutat. Som conscients que som una baula més d'una llarguíssima cadena de gironins , i en els darrers anys, gironines, que al llarg de la història d'aquesta ciutat han fet la seva contribució des de la institució municipal. En el nostre cas ens ha correspost fer-ho des de l'oposició, procurant equilibrar les dues funcions que l'ordenament democràtic ens confia: controlar i impulsar l'acció del govern. Treballem amb intensitat i amb passió per la ciutat i els seus habitants. Ho fem escoltant tantes persones que s'acosten per dir-nos com veuen i viuen aquest moment tan complex. Ho fem organitzats en "regidories a l'ombra", i anant molt sovint a visitar els diferents barris i sectors de la ciutat. Fa molt pocs dies una veïna d'un barri un xic perifèric, la Maria, em va dir una frase que em va sorprendre "Quina mala jugada ens heu fet deixant just en aquests moments el govern municipal". "Quina paradoxa, Maria, ja saps que res estava més lluny dels meus desitjos", vaig dir-li. Pensant en les paraules de la Maria, el meu missatge, avui, en aquest inici d'any, vol ser molt clar: No hem deixat res, hi som més que mai, hi som per tothom, però sobretot pels que són més vulnerables a les dificultats del moment. Hi som exercint la crítica, però també el suport constructiu que en aquest proper any 2012 es plasmarà en l'inici dels treballs del Pla estratègic "PacteXGirona", que vàrem acordar amb l'equip de govern, ,a instàncies nostres, en el moment de la negociació del cartipàs. En aquest any, s'han produït molts canvis en el nostre entorn social, econòmic i polític. Han estat canvis, en general, que no han contribuït a millorar la situació de la gran majoria de la població, ni la dels gironins i gironines. Avui hi ha força més famílies gironines vivint en situació de precarietat i mirant el futur amb por i angoixa, més conciutadans nostres a l'atur que fa un any, menys empreses obertes, més incertesa. El "Pacte X Girona" ha de ser una oportunitat de mirar un xic més enllà. Treballarem pensant més en el que ens uneix que en el que ens separa, més en el present i el futur que en el passat, més en el que tenim i ens fa singulars que en el que ens manca. Serà una oportunitat per mirar el futur amb esperança, que ens convé molt.
Com li deia fa pocs dies a la Maria, nosaltres hi som per tothom, per als que ens varen votar i per als no ho varen fer. Per als del centre i per als de la perifèria. Per als que encara estiren del carro de l'economia gironina i per als que estan en risc de quedar arraconats. I a tots i a totes els gironins i gironines, us desitgem un bon any nou 2012, us reiterem el nostre agraïment, i us donem de nou, i més que mai, testimoni del nostre profund compromís amb tots i amb la ciutat.
