Quan era petit (més petit), quan sentia parlar del cotxes elèctrics, pensava en cotxes endollats a diversos punts de llum i cables llargs i llargs que s'anaven enredant amb altres cables d'altres cotxes. Al vespre, les brigades municipals havien d'ajudar els conductors a desfer-se per poder recollir tant de cable solt. Aquesta setmana es posarà en marxa un carregador de vehicles elèctrics a la plaça Catalunya. Ja tinc superat el trauma dels cables, però ara tinc altres inquietuds: es podrà carregar electricitat els dies que plogui? Hi haurà un expenedor viu, dels que accepten propina i netegen els vidres mentre vigilen, o serà una màquina amb targeta i espavila't? Si el Barça guanya alguna cosa aquest any, es protegirà d'alguna manera especial l'aparell?...

"Girona 10" no pot ser mai un èxit rotund. "Rotund" vol dir rodó, en sentit etimològic i en primera accepció del diccionari. Jo no veig el "10" gaire rodó. L'"1" hi fa molta nosa: és cantellut, punxegut i recte. Un èxit rotund i sense pal·liatius seria el "Girona 0". Aquest sí que seria un preu rodó, circular, esfèric, arrodonit... i per tant, categòric, terminant i definitiu. Si els organitzadors es pensen que "Girona 10" ha estat un èxit rotund; no em vull ni imaginar què passaria amb el "Girona 0". Es veia a venir: "un dia d'aquest l'Ajuntament s'aplicarà la democràcia i la selecció de l'artista encarregat de confegir el cartell de Fires (i d'altres) i, per tant, la seva promoció gratuïta i/o pagada, es farà de manera democràtica".

Es veia a venir. Tres coses, tres, cada any per Fires són una autèntica bicoca, per a amics, coneguts i saludats: ser el pregoner, ser el qui fa el cartell i tenir accés als balcons municipals els dies d'actes. Ara vés que designar el cartellista a través d'un concurs públic no sigui també una manera de garantir una certa qualitat en el producte final... I és que es veia a venir: que el darrer artista "a dit", en el "seu" collage guanyador, hagués deixat oberta la gàbia que representa el campanar, com volent dir "les campanes han tocat el dos", en inoportuna denúncia del que havia passat l'any passat i del que passaria aquest any (el miracle de la plaça dels Apòstols: mil gironins a sota mateix no poden sentir les campanades de cap d'any, que sí senten, en canvi, perfectament, alguns ciutadans a centenars de metres de distància), no podia quedar impune.