Agafar un cistell, de les prestatgeries escollir- els productes necessaris i pagar-ho a la caixera -gairebé sempre eren noies joves- abans de sortir de l'establiment. El març de 1962 arribava a la ciutat de Girona "la forma comercial dels nous temps", segons els cronistes.

Amb l'entrada de la primavera es compliran 50 anys de l'obertura del primer supermercat a la ciutat de Girona, que es va instal·lar a la plaça General Marvà, on en l'actualitat s'ubica el parc infantil dels Jardins de la Infància.

Quan feia només 4 anys de l'estrena del primer establiment d'aquest tipus a Espanya, el governador civil de l'època, el gironí Josep Pagès, va decidir impulsar-ne un per aconseguir que arribessin als mercats productes a preus una mica més baixos. La noticia es va donar a conèixer a primers de febrer, quan apareixien unes marques al terra del jardí. I només un mes després ja estava en funcionament.

El mètode era revolucionari en aquell moment, els productes estaven exposats en prestatges farcits fins a dalt. Un cartell avisava: "Por favor coja Vd. su cesta".

"Una senyora -o un home, ja que en aquest cas la compra no ofereix dificultats ni cal regatejar-, entra per una porta. Seguint l'ordre d'un recorregut en forma de ferradura, situa en la cistella els gèneres que desitja adquirir. Al final i ja davant l'altra porta, per la qual ha de sortir novament al carrer, hi haurà instal·lada la caixa, on dues senyoretes comptaran i calcularan l'import de l'adquirit. Es pagarà... i ja està...", explicaven a Los Sitios.

Com narrava María Alonso, el mateix dia de l'obertura, ja hi havia gent esperant-se abans d'obrir. "Diverses dependentes, joves, totes, molt arreglades, totes, amables, totes, esperen, amb la gent de fora, que arribi el moment d'obrir. Fem una volta pel local. Apilats, els articles, ordenats, els prestatges, nets, molt nets, el conjunt dóna la sensació d'una botiga "de pel · lícula" per usar l'expressió que tan sovint fem servir quan ens referim a alguna cosa molt a l'estil dels nous gustos, de les possibilitats noves", concloïa Alonso.

Canvis substancials

A diferència del comerç tradicional no era el venedor qui t'atenia i el producte arribava envasat i pesat: s'estrenava el sistema d'autoservei. Aquesta era la gran diferència respecte al Mercat d'Abastament o els botiguers de barri que oferien els productes a petició i a la mida de cada client en paper d'estrassa, a granel o amb tantes altres variants de venda al detall. Van començar a popularitzar-se el consum de marques de begudes, d'alimentació o de neteja.

Cinc dècades enrere, la cronista María Alonso, sota el pseudònim "Cierzo" escrivia: "Han aparegut una sèrie de senyals que portaven sens dubte a aquest tipus de comerç. Uns d'econòmics, formulades per tècnics en la matèria. Altres, fills de l'experiència desenvolupada en nacions comercialment més avançades que la nostra. Una tercer, la tendència, cada vegada posada de manifest, de la venda d'articles envasats".

Una part de la societat presumia d'aquest nou canvi d'hàbits. María Alonso esperava poder "comprovar els efectes que pugui produir en el consum familiar, per veure si, en efecte, les noves maneres tenen alguna cosa per damunt de les antigues, almenys en aprofitament del temps".

D'altres però rebien l'arribada del consumisme amb escepticisme i una certa misoginia: el supermercat "constitueix l'esperança de les mestresses de casa. Almenys serà tema perquè en parlin durant uns dies... i quan hagi fet comptes del que han estalviat, veurem que en un dia gastaran trenta pessetes menys, i ens diran que així ja poden anar a la perruqueria o a comprar-se unes mitges...Es dir, a gastar cent pessetes".

Com era preceptiu al franquisme, la inauguració va comptar amb la benedicció per part del secretari del Bisbe, mossèn Josep Maria Taberner. Una multitud de gent s'ho mirava des de darrere els vidres. La desfilada d'autoritats va començar a les set del vespre del del 21 de març, amb el governador civil, Josep Pagès i l'alcalde Pere Ordis, entre els assistents.

L'evolució del sector

Tot i les formes velles, les rutines noves es van instal·lar ràpidament. Com assenyala Amadeu Miquel, pioner del supermercats, al llibre Cent anys d'Economia a les comarques gironines, "el sector de la distribució va començar a evolucionar a finals dels seixanta i principis dels setanta". "El sector detallista va haver d'evolucionar i canviar de format, i va passar de la botiga tradicional a l'autoservei o al supermercat", concreta Miquel.

Una prova de l'evolució d'aquest sistema comercial és que a les comarques gironines hi ha una mitjana de dos supermercats per cada municipi. Un informe del sector elaborat per la Generalitat assenyala que el sector compta amb amb 456 establiments a les comarques gironines, i que els supermercats i els autoserveis són els més nombrosos. En total, ocupaven 6.338 treballadors i van tancar el 2010 amb una facturació de 1.263,9 milions d'euros.

Tanmateix hi ha coses que no han canviat gaire: set de cada deu treballadors al sector són dones, mentre que aquestes ocupen només tres de cada deu posicions de les directives de les empreses.

El supermercat provisional va canviar a la cerca d'un millor emplaçament, però el "boom" del consumisme fa 50 anys va arribar per quedar-s'hi.