Al'Ajuntament de Girona hi han plantat en les darreres dècades una espessa jungla de sigles (un siglari) quasi impracticable per als soferts gironins i gironines. És un terreny pantanós ple de ?pa?ranys, equívocs i laberints. Urgeix simplificar-ho. La pàgina web de l'Ajuntament conté tantes sigles que sembla un webdiccionari.

No tothom sap què és l'OME (l'Oficina Municipal d'Escolarització), ni coneix l'existència del CEM (Consell Escolar Municipal). És clar que encara menys gent recorda que el CAC (Consell de les Arts i la Cultura, des de 2008) és hereu del CICAC (Comitè Impulsor del Consell de les Arts i la Cultura, 2000-2008). I gairebé podríem apostar diners que el 90% dels gironins i gironines desconeix que el CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge) i l'AMGI (Arxiu Municipal de Girona) estan sota la denominació general del SGDAP (Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions). L'Ajuntament de Girona té un siglari quasi salvatge de lletres majúscules formant paraules incomprensibles per a la majoria d'usuaris. Demostració. Sabrien dir-me els lectors què són CCSS, CCSGI, EMPSA, OIAC, OMIC, SMTA i UMAT, per posar-ne alguns exemples? Ni el Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona, ni el Consell Econòmic i Social de Girona, ni l'Equip Municipal de Promoció de la Salut, ni l'Oficina d'Atenció i Informació Ciutadana, ni l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, ni el Sistema Metropolità d'Anàlisi Territorial, ni la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial formen part de l'argot habitual de la ciutadania. Amb els sintagmes siglats, la cosa ja esdevé grotesca.

Les sigles se'ns mengen. Es mengen un espai de comprensió important de la informació. Si el CILMA i el TMG no s'entenen, és una notícia sense interès perquè no es comprèn; ara bé, si el Consell d'Iniciatives locals per al Medi Ambient i els Transports Municipals dels Gironès són els que no s'entenen, es pot començar a comprendre alguna cosa del que està passant.

El llenguatge críptic de les sigles, més que pràctic és patètic. Sobretot, quan cada ens o organització es crea la pròpia abreviació. Ja hi ha en l'àmbit general un bosc prou espès de sigles (ADN, CNL, CP, CCRTV, NIF, AM/FM, IPC/PIB, SS/ICS/ICO, MACBA/MNAC, ONG, SGAE, AVE/TAV/TGV...), com per anar-lo ampliant. A Girona hi ha sigles històriques que no necessiten gaire explicació. Les tres universitats, per exemple: la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància) des de 1975, la UdG (Universitat de Girona) des de 1991, i la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), des de 1994. Gairebé tothom sap a Girona d'on vénen acrònims i sigles tan coneguts com: CAPRABO, VALVI, TVGI, TEISA, SARFA... Ara bé, les subvencions i les beques KREAS de l'Ajuntament (50.000 euros de pressupost) -que justament atorga el CACGI- i l'origen de l'acrònim, són certament un misteri per a molts gironins. I s'acaben el dia 31.