Les sessions plenàries de l'Ajuntament de Girona són notícia, des de fa uns mesos, per la seva durada. El darrer ple d'abril, sense anar més lluny va durar set hores. La notícia, l'endemà, acaba essent la seva durada, per, es diu, uns resultats molt minsos. Com a cap de l'oposició i portaveu del grup socialista, el segon en nombre de regidors, corresponsable, per tant, de la situació, m'agradaria fer algunes reflexions al respecte. Crec que, més enllà de la durada, el motiu pel qual els plens de Girona estan progressant acceleradament cap a la irrellevància és el següent: Al ple es debaten temes sobre els quals no podem prendre decisions rellevants i no es debaten aquells sobre els quals seria rellevant un debat a fons.

Debatre temes impropis

Des del canvi de govern municipal, farà aviat un any ja, el nostre grup ha insistit prop de l'alcalde, que és qui presideix i administra el ple, per demanar-li que propiciés un pacte entre tots els grups per evitar dedicar el nostre temps als plens a debatre sobre temes que no són de la nostra competència ni de naturalesa gironina. Sense cap ànim de censura, pensem que seria necessari per al prestigi de la nostra institució municipal i per la seva eficàcia, que el nostre Ajuntament circumscrivís la seva actuació a l'àmbit que li és propi. Mentre no es demostri el contrari i no es modifiqui el nostre sistema institucional, entre tots, democràticament, hem decidit què pot fer cada nivell d'administració i l'hem dotat d'instruments per fer-ho. No ens sembla que el ple tingui el temps, els elements d'assessorament i d'anàlisi, les eines,... per poder fer un debat seriós sobre, per exemple, el model d'Estat que més ens convé als gironins. Per nosaltres tractar qüestions d'aquesta complexitat, rellevància i importància en el temps que dura el debat d'una moció municipal, acaba devaluant el tema i devaluant el ple.

De moment l'alcalde, que en un règim tan presidencialista com és el municipal té la paella pel mànec, no s'ha mostrat interessat en la nostra proposta i no ha estimulat un pacte en la Junta de portaveus d'aquesta naturalesa. Per part nostra, però, continuarem insistint. Mentrestant fem el que podem per estimular el seny. Bàsicament, no participar dels debats que considerem fora de lloc i mantenir l'abstenció com a sentit del nostre vot en aquests temes.

No debatre els temes sobre els quals cal debatre

Al mateix temps que passa això, l'equip de govern no posa a l'ordre del dia del Ple les decisions més rellevants que es prenen en l'àmbit municipal. Si fem una anàlisi de les propostes del govern al ple, i ara ja portem una colla de plens, comprovem, primer, que són molts escasses, i segon, que la majoria són temes de tramitació urbanística derivades de decisions preses en mandats municipals anteriors.

Les grans decisions polèmiques de despesa d'aquests mesos, els prop de 300.000 € de lloguer de llums de Nadal, l'aval de prop de 250.000 € al club de bàsquet, els 108.000 € de la sala de premsa , o els 13.000 € per dues recepcions protocol·làries, per posar uns quants exemples, s'han decidit per decrets d'alcaldia o per acords de Junta de govern local, sense que al Ple s'hagi informat i debatut sobre aquestes qüestions, si no fos per les intervencions dels grups de l'oposició, especialment el socialista.

El passat mes d'abril, per exemple, s'havia pres la decisió de finançar amb diners municipals, amb els diners de tots, doncs, dues competències de la Generalitat, 114.000 € de subvenció a les escoles bressol privades, i 300.000 € de subvenció a Ryanair. No hauríem d'haver debatut aquestes qüestions en el Ple? En varem parlar per insistència dels grups de l'oposició, a desgrat del govern. L'equip de govern presumeix de transparència i, en canvi, practica l'opacitat en les decisions que afecten els recursos de tots.

Urgència i lentitud

En el mateix ple va arribar per la via d'urgència un acord que estalviava a la Generalitat uns diners que eren d'una ONG gironina d'atenció als minusvàlids físics. L'Ajuntament va treballar contra rellotge per estalviar 500.000 € a la Generalitat d'un acord signat anteriorment amb MIFAS. Estalvis, per nosaltres, dels que "foraden les tovalles". Faran més profit als gironins al pot comú d'una Generalitat hipercentralista que ens condemna el Gironès a ser una de les comarques amb menys inversió de Catalunya, o a una ONG gironina modèlica? Valia la pena debatre-ho amb calma. En un Ajuntament que actua amb una desesperant lentitud en temes importantíssims, l'acord amb Mifas va arribar al darrer minut per via urgent. Urgència o opacitat, de nou?

"Girona, rai?" El ple és el lloc per defensar els interessos dels gironins i gironines

Si mirem amb ulls crítics el resultat de l'acció del govern municipal del mes d'abril veurem que va estalviar, a costa dels recursos dels gironins, 914.000 € a la Generalitat. Amb impostos municipals o recursos d'una ONG gironina va enviar a Barcelona 300.000 € de Ryanair, 114.000 € de subvencions escolars, i 500.000 € dels minusvàlids físics. No hauria estat bé que el ple d'abril s'hagués centrat en aquestes qüestions? Són per això els diners que els gironins paguem en impostos municipals? És just? Els gironins paguem doble?... Si varen arribar al ple va ser per la porta del darrere o per la via d'urgència? Mai està bé malbaratar recursos, però ara menys que mai podem permetre que algú veient les nostres decisions pensi "Girona, rai!". Defensar Girona i els seus interessos ha d'ésser el primer objectiu del ple municipal. O no?

La proposta

A nosaltres ens agradaria que, entre tots, fóssim capaços de corregir aquest rumb, que ens sembla perjudicial per a l'Ajuntament com a institució, més enllà de la dinàmica partidista. Continuarem procurant ni propiciar ni estimular els debats que trobem impropis, abstenint-nos de participar-hi; i procurarem que arribin al Ple tots els temes que considerem importants per a la ciutat i que es puguin debatre amb el temps que es requereix. Esperem que l'alcalde, president del ple, que és qui té la potestat de canviar la dinàmica actual, arribi, tard o d'hora, també a aquesta conclusió. Governar és preferir. Nosaltres, si governéssim, preferiríem pensar institucionalment, pel bé de tots i de la ciutat.