Puigdemont viu l´exposició, per primera vegada, com a alcalde, amb el repte de mantenir l´èxit en un context de crisi que l´ha obligat a replantejar el model i a portar la ciutat més enllà de les fronteres.

Sincerament, creia o estava preocupat perquè la vaga dels escombriaries coincidís amb l´exposició?

Estava serenament preocupat, com pertoca davant una convocatòria formal de vaga i en un temps tant important com és el Temps de Flors. Estava serenament preocupat però moderadament confiat en que, per un costat, la responsabilitat i, per l'altra, els espais que intuïa de trobada, tenien prous motius com per evitar-la, com aixi ha estat al final.

Com viu el seu primer any de Temps de Flors com a alcalde?

Amb una il·lusio extraordinària que hem intentat traslladar també a l'activitat, amb un plus d'il·lusio, de motivació, que crec s'ha notat, tant pel que fa als preparatius i a donar al màxim de sí amb els recursos dels que disposem, com sobretot en la promoció prèvia. Hem intentat estar encara més a l´aparador internacional i nacional-català, i hem intentat, crec que en part s'ha aconseguit, projectar Girona molt més enllà, d'una manera molt rotunda.

Els ha faltat temps? Han fet tots els canvis que haurien volgut?

En part, si ens haguéssim limitat a fer el de sempre, el temps hagués sobrat. Però ens hem proposat anar introduïnt millores, anar fent més. Evidentment ens ha oblifat a anar a un ritme més frenètic del que hauriem tingut si ens haguéssim resignat a fer les coses com sempre.

Amb 57 edicions, fins on s´ha d´expandir o créixer l´exposició?

Hem de començar a mirar el mes de maig no només els dos caps de setmana, sino en el seu conjunt, com al que per a la zona turística és la quinzena de juliol-agost: alta temporada. Estirar-la és gairebé una necessitat, especialment en temps de crisi perquè vol dir més gent, més oportunitats econòmiques i llocs de treball. És una obligació que intentem que allò que ens ha funcionat molt bé, el que ens reforça com a producte atractiu per a molta gent, doni encara més de sí. I hem de diversificar, anar aixamplant, introduïr millores, com hem fet. Algunes l´any que ve encara les podrem aplicar i tindrem marge per anar-hi incorporant innovacions, per exemple el shopping night mateix, es una manera d'estirar les possibilitats.

Quines més?

La iniciativa dels museus de nit, incorporar més zones del Barri Vell, introduïr un nou circuit de carrilet, les mateixes atraccions que són clarament una apel·lació al turisme familiar... Tot això són elements que ens permeten estirar les possibilitats i potencialitats d'un esdeveniment que ja no només reconeixen els gironins, si no el món sencer com un dels esdeveniments atractius per fer en primavera.

Han fet més promoció a Barcelona, anuncis en televisions franceses, tenen El Celler... Les flors on queden? Són excusa o anècdota?

Les flors són un extraordinari reclam i es el col·laborador necessari del motor econòmic gironí. En part és com el Barri Bell pel conjunt de la ciutat. Hem de procurar que tota la ciutat graviti a l´entorn d'aquests grans esdeveniments que estan feliçment consolidats perquè són pel benefici col·lectiu. L´aportacio que fa l´exposició, i les flors simbòlicament, a l´economia local, és extraordinari, per això aquest any farem les coses mirant d´afinar més. Per un costat, tenir dades fiables, que no s'han tingut mai, de visitants –i aquest any tindrem indicadors clars a partir de mostres amb diversos punts de la ciutat– i per l´altra una recerca universitaria sobre l´impacte econòmic que té per l´economia gironina.

Temps de Flors es va reinventant?

Està més viva i més fresca que mai.

Finalment, què li diria a un visitant que avui a aterrat a la ciutat?

D'entrada, que vingui carregat de curiositat i amb la mentalitat oberta, de deixar-se sorprendre per una ciutat que té infinitat de racons, infinitat de parts de la seva història, elements absolutament inèdits, per descobrir i sorprendre a qualsevol visitant.

I si li agrada, que torni...

Dues coses, que torni i que ho recomani.