Fa un any del moviment del 15-M, el moviment dels indignats que va ocupar places i carrers del país; també de casa nostra, a la plaça Catalunya de Girona. Tot just aquest dies es fan públiques les propostes que milers de ciutadans van formular. Resseguint les propostes i veient el cas que n'han fet els polítics es copsa l'estat de la qüestió: no han fet cas de res. De res, ni de ningú. Els polítics s'han passat pel folre els ciutadans i ciutadanes. Són uns pocavergonyes!
Les propostes eren clares i no mereixien respostes tan lamentables de la classe política. Milers de propostes demanaven la supressió de privilegis als polítics: 741, una reforma de la llei electoral (no n'han mogut ni una coma); 628, mesures contra la corrupció (cada setmana apareix el cas de nous polítics corruptes). 624 propostes plantejaven la millora de les condicions laborals dels treballadors (la reforma laboral perpetrada pel PP és un atemptat gravíssim als drets dels treballadors); 475, la regulació de la banca i del sistema financer, incloent-hi nacionalitzacions de bancs i dacions en pagament d'hipoteques (la banca continua essent una sangonera que s'emporta milions d'euros de tots; la justícia segueix emparant els bancs que cobren la hipoteca i es queden els pisos dels treballadors); 424, estratègies d'energia sostenible (s'han suspès totes les ajudes i programes); 246, pro-sanitat pública (com a resposta: copagament, cues per operar-se, menys personal...); 238, pro-educació pública (resposta: menys professors, més alumnes per aula, menys recursos...); 195, eliminar la monarquia (cas Urdangarin, el Rei matant elefants... i tothom disculpant-ho); 119, regulació de salaris alts (salaris vergonyosos d'assessors d'ajuntaments, diputacions, bancs)... Són uns ?pocavergo?nyes al servei de l'amo que els dóna menjar.
Cada gironí i gironina, en només un any, ha acumulat greuges suficients per iniciar una revolució: les matrícules de les llars d'infants públiques, l'augment del preu de les matrícules universitàries; el deteriorament gravíssim de l'ensenyament, de la sanitat i de l'atenció social; l'augment de preus i d'impostos i la congelació o reducció de salaris; l'augment de l'atur, sobretot entre els joves; la pèrdua de drets laborals i socials; embargaments, desnonaments, gana, misèria.
Els polítics que tenim són uns pocavergonyes. Però no tenen ni la dignitat de plegar.
