El comerç de Girona canvia de mans

DAVID JIMÉNEZ | GIRONA El funcionament d´un món que ha viscut la globalització se li ha d´afegir ara la crisi econòmica per entendre el que s´ha convertit en un degoteig constant de tancament de comerços a la ciutat de Girona. La «mort» d´aquests petits locals passa desapercebuda, són intents de joves emprenedors, botiguers novells, o afectats per la crisi... A les pàgines dels diaris solen destacar, sobretot, aquelles botigues històriques que diuen adéu a un segle, mig segle, 20 anys o 15 d´activitat, normalment per jubilacions, i d´altres per l´afectació que viu el petit comerç.
A la fi, però, més enllà de les raons, el comerç no acostuma a quedar buit per molt temps, sinó que canvia de mans. Les dades de l´Ajuntament de Girona mostren com al llarg d´aquest any hi ha hagut 104 canvis de titulars de locals. O el que és el mateix, quatre botigues canvien de mans cada setmana. A banda, el consistori té registrades 191 noves obertures.

Les característiques de la ciutat ofereixen també situacions diverses en funció de la localització. Així, per exemple, es constata com al centre històric i l´eixample les botigues són ràpidament ocupades per d´altres, quan aquestes tanquen. Però en zones com Sant Narcís o el carrer del Carme, per posar dos exemples, són habituals els cartells de lloguer o en venda.

El comerç no mor, canvia de propietaris i, sobretot, de model. Per jubilacions han tancat comerços tradicionals com la botiga Can Turon, del carrer Mercaders, la fleca Joaquim Ferrer, al carrer Joan Maragall, la botiga de plats per encàrrec Ventura, a la plaça de les Castanyes, la lampisteria Trias, al carrer Ginesta... Per la crisi tants d´altres: la famosa pastisseria artesanal Can Faure al carrer Argenteria (la dels emblemàtics caganers), la botiga de fotografia Sans a la pujada del Pont de Pedra, la cafeteria Jamaica a plaça Catalunya o la centenària Can Teixidor, que tancarà aviat les seves portes.

A la Rambla, l´òptica Solà va donar pas un temps a la seu electoral de CiU, i ara l´ostenta una sucursal bancària. Precisament quan molts d´aquests locals bancaris han quedat buits i, a poc a poc, recuperen l´activitat de comerços.

La desaparició de botigues de tota la vida també ha portat botigues, bars o supermercats regentats per ciutadans estrangers. Sigui com sigui, la realitat s´imposa silenciosa, uns «moren» i d´altres neixen, amb noms diferents.

Temps amb el local tancat
A l´Eix Comercial (l´Eixample, el Mercadal i el Barri Vell) els locals tancats solen durar poc temps abans de reobrir amb un altre negoci en marxa. És una dinàmica que, en alguns punts està canviant. A la Rutlla, per exemple, hi ha alguns locals amb la persiana abaixada fa temps. Fora de l´Eix, la situació és ben diferent. El carrer del Carme, a tocar del centre, o a Sant Narcís o Santa Eugènia, hi ha antics espais comercials tancats de de fa anys i sense perperctiva de cap novetat.