o sé a què treu cap fer ara un "Pla estratègic per avaluar els efectes de l'arribada del TAV" a Girona. De veritat que no ho entenc! Com sempre, grans paraules que no ens diran res de nou. Senzillament, perquè no pregunten a qui han de preguntar. Però, això sí, un altre exemple de declaració de principis dels que ens manen: cal preguntar "als mercats", no pas a la gent.

Curiosament, l'Ajuntament de Girona es va apressar a negar la possibilitat d'acceptar una CONSULTA CIUTADANA que algunes entitats gironines els volem plantejar al proper Ple (abans de fer-ho oficialment i sense ni tan sols escoltar les raons i els arguments que ens han impulsat a demanar-la!!) i, en canvi, expliquen a crits que es reuniran amb altres ciutats europees per parlar del que ens afecta a casa nostra. La raó deu ser la de sempre: per consultar caldria explicar abans moltes coses que potser no cal que els ciutadans sapiguem.

Potser sí que han canviat les formes amb el nou govern, però no pas el missatge... el progrés no és un projecte per compartir amb la ciutadania... s'imposa des de les elits que sempre saben més què ens convé que nosaltres mateixos.

Com que sembla que a ells no els cau la cara de vergonya per voler fer ara aquest Pla estratègic (que tampoc sabem massa que ha d'acabar "planificant") nosaltres els oferim la possibilitat d'anar amb el cap ben alt per ser la primera ciutat que vol posar seny a la "bombolla de l'AVE"! (o dubten que tot plegat sigui una "gran bombolla" al servei d'algunes empreses, constructores i polítics?).

Si l'estat té milions per destinar a una gran obra, què pot ser més democràtic que preguntar als qui la vàrem demanar en el seu dia -ara ja fa ja més de deu anys!- si encara ens és una prioritat o si ara en tenim d'altres?

En una ciutat amb veïns remenant els contenidors, amb famílies desnonades cada setmana, amb mainada que només fa l'àpat que els pot oferir l'escola seriosament afectada per unes retallades brutals, amb massa ciutadans a les cues de l'atur i la beneficència... potser ens han canviat les prioritats... (A nosaltres, sí!!).

Democràcia no és el seu joc de cada quatre anys. És un joc diari ! I ara exigim tornar a tenir el paper participatiu i decisori que alguns polítics, als qui els el vam delegar, no en són mereixedors.